Avui també farem una altra entrada excepcional, encara que seguirem per terres lleidatanes, concretament pallareses. És La Pobla de Segur, segon municipi més important del Pallars Jussà, porta del Pirineu Lleidatà a la confluència dels rius Noguera Pallaresa i Flamisell que els dos s'uneixen en aquest municipi donant pas al gran Pantà de Sant Antoni, el mar interior del Pallars. Com que de fet ja hem explicat en entrades anteriors el que es pot fer a La Pobla i voltants, només rapidament podem destacar l'església parroquial, l'ajuntament modernista i el Molí de l'Oli, així com també el Museu dels Raiers a tocar del municipi però ja dins el municipi de Conca de Dalt (al nucli del Pont de Claverol). La Pobla és a més la porta d'entrada al Pirineu Lleidatà, destacant la ben propera Vall Fosca i el nucli de Gerri de la Sal. Però aquest cop més que escrit, visualitzarem aquest municipi amb les següents fotografies de tant sols fa un parell de dies (igual que les del Tren Lleida-La Pobla).
Llocs amb encant
viernes, 13 de julio de 2012
jueves, 12 de julio de 2012
Volem lo tren ! Tren Lleida-La Pobla de Segur
Travessa diverses serres la més important de la qual és la Serra de Montsec a través del Congost de Terradets i la Font de les Bagasses. Té un total de 41 túnels, el més llarg dels quals té 3'5 km, és el Túnel de Palau entre Sant Llorenç de Montgai i Vilanova de la Sal. Té un total de 31 ponts i 17 estacions, les més importants de les quals són Balaguer, Tremp i La Pobla de Segur. Altres estacions destacades són la d'Àger, ideal com a punt de partida per fer excursions i la de Cellers-Llimiana a tocar del Pantà de Terradets que permet accedir als serveis turístics de la zona. Actualment la línia és coneguda com a Trens dels Llacs, ja que passa pels pantans de Montgai, Camarsa, Terradets i Sant Antoni, tot seguint el riu Noguera Pallaresa.
Fins i tot, en aquest cas de manera excepcional, el nombre de fotografies és molt més àmplia per il·lustrar aquesta línia ferroviària. Podem veure la Baronia de Sant Oïsme, les Serres del Montsec i Boumort, les estacions de Cellers-Llimiana i La Pobla de Segur, el poble penjat de Talarn o un pont sobre el Pantà de Camarasa a Àger.
martes, 10 de julio de 2012
L'Estany d'Ivars i Vila-sana, biodiversitat al Pla d'Urgell
La història de l'estany podríem dir que té 4 etapes. En primer lloc des de la seva formació fins al 1861, just abans de la posada en marxa del Canal d'Urgell, l'estany de tipus endorreic servia per a la pesca i caça de les poblacions del voltant, però en períodes estivals es podia arribar a assecar o fins i tot descontrolar-se en època de pluges, sense a més poder no poder captar ni treure aigua de cap conca. La segona etapa va des de la posada en marxa del Canal d'Urgell al 1861 fins al 1951, quan l'estany va començar a tenir a més una activitat per a l'agricultura de la zona i es va connectar fluvialment al Canal d'Urgell, fet que en permetia mantenir una capa freàtica durant tot l'any. Al 1951, una empresa de la zona influenciada per la dictadura franquista va aconseguir que es dessequés l'estany i es venguessin les terres per fer-les agrícoles, desgraciadament es va afectar greument la biodiversitat de la zona, així com les tradicionals activitats de caça i pesca tant populars, i és que malgrat el rebuig popular, la dictadura en efecte les va acabar assecant. La última etapa comença als anys 90 del segle XX quan es va començar a gestar la recuperació de l'estany, un fet que va tenir els seus fruits al 2005 del present segle, quan es va recuperar totalment l'estany.
Durant el recorregut es pot observar perfectament l'estany, les cases del voltant, i és un indret on es respira tranquil·litat i és ideal per passejar-hi en família, en parella, sol, en bicicleta, acompanyat pel gos,..... molts veïns de la zona venen a caminar, córrer o anar en bicicleta fet que l'ha convertit en un espai d'esbarjo molt concorregut, però alhora molt calmat. Podem observar les cigonyes amb els seus nius, els ànecs nedant, conills corrent, i així com alguns miradors, com el de Vallmajor una mica més elevat i que permet admirar tot l'estany i els seus voltants, fins i tot les muntanyes del Montsec.
Nîmes, la rica Nemausus romana

El punt de partida torna a ser la Gare (Estació Ferroviària), situada al viaducte ferroviari que creua la ciutat pel sud, encara que curiosament el vestíbul es troba a sota les vies arran de carrer. Sortint de l'estació passejarem per l'arbrada Avinguda Feuchères amb plataners a banda i banda que conviden a sufocar el calor estival, arribarem a l'Esplanade Charles de Gaulle, un dels espais verds més coneguts i concorreguts de la ciutat, està presidida per la Fontaine Pradier, una monumental font del segle XIX i que representa al·legòricament la ciutat de Nîmes.
A tocar de l'Esplanade, hi ha el que és el monument més gran i important de la ciutat, les Arènes de Nîmes (foto 1, panoràmica aèria). És l'anfiteatre romà més gran i més ben conservat de França i un dels millors conservats de l'antic Imperi Romà, construït al segle I a.C., té forma ovalada de 133 metres de llarg i 101 d'ample i una alçada de 34 grades. Perfectament restaurat, a sota de les grades diversos espais ben indicats conviden a conèixer la història d'aquest gran monument francès, començant per tota la seva esplendor en època romana fins a les actuals curses de braus. De fet Nîmes és una de les capitals taurines de França, les Arènes són actualment el lloc de cel·lebració de les "Corridas" i les "Férias" de Nîmes. A l'espalanda del voltant de les Arènes, trobem una estàtua de bronze del torero local Nimeño II (foto 2, amb les Arènes) mort al 1991. Aquesta tradició taurina fan de Nîmes una de les ciutats més hispàniques de tot França.

Seguim cap al nord, pràcticament als afores de la ciutat trobem un dels parcs de la ciutat, i com no podia ser d'origen romà: són els Jardins de la Fontaine. Si bé és cert que no va ser fins al segle XVIII quan van començar a tenir l'aspecte actual, jardins d'aspecte italià tenen una gran avinguda central amb canals i un llac central, presidit per la l'estàtua de la ninfa i altres estàtues al·legòriques. A la part baixa del parc, a tocar dels canals hi ha un altre dels importants monuments romans, el Temple de Diana les restes del qual també han estat restaurades. Una escalinata puja cap a la part alta del parc, amb vegetació mediterrània i tropical com alzines, pins o cedres. A la part més alta del parc trobem la Tour Magne, un monument gal·lo-romà, antiga torre de guaita de forma octogonal, té una escalinata interior que permet accedir a dalt de tot a 32 metres d'alçada i que és un esplèndid mirador no només dels Jardins de la Fontaine, sinó de tota la ciutat de Nîmes.

sábado, 7 de julio de 2012
La ciutat de Metz, un tresor desconegut


Del barri imperial ens desplaçarem cap al centre històric medieval. D'aquí en destacarem els diversos palaus repartits per tot el barri dels segles XIV al XVI entre els quals podem destacar l'Hôtel de Heu i l'Hôtel de la Burtaigne. Tot i això el monument més destacat del centre històric és la preciosa catedral gòtica de Saint-Étienne (foto 2), situada junts davant de la Place d'Armes, envoltada d'edificis civils històrics destacant-ne l'Hôtel de Ville (Ajuntament) i l'Hôtel de Garde des Corps, que igual que la plaça daten del segle XVIII. La Catedral es va començar a construir al segle XIII, té una de els naus catedralícies més altes i és la que té més vitralls de tot França, no en va és denominada com la "Lanterne du Dieu" (La Llanterna de Déu).
Al sud del centre històric envoltada de jardins a tocar del riu Moselle, trobem l'església de Saint-Pierre-aux-Nonnains, la més antiga de França, un tresor del segle IV, que encara conserva restes romanes, si bé la major part d'aquesta basílica és d'estil gal·lo-romà, tot i les posteriors aportacions romàniques i gòtiques. En destaca l'austera nau central i els petits vitralls, així com les restes del claustre del segle XVI. Retornant al centre històric, també hi podem destacar la bonica Place de Saint-Louis, de forma triangular d'estil medieval destacada pels seus 60 pòrtics, i l'església de Sainte-Ségolène d'estil romànico-gòtic i amb un gran orgue a l'interior. Però no deixarem de banda el riu Moselle, ja que la part nord hi trobem diverses illes i edificis històrics.

No podem deixar la ciutat de Metz sense visitar la Porte des Allemands, situada a l'oest del centre històric, és una de les antigues portes d'entrada i un dels monuments més importants de la ciutat. Situada sobre les ribes del riu Seille (que desemboca a la Moselle al nord de la ciutat), formava part de les antigues muralles, està formada per dues torres en teulada de pissarra punxeguda, un pont central, una petita part de les antigues muralles i una impressionant torre de defensa. D'estil medieval, va ser començada a construir al segle XIII, és una de les antigues portes d'entrada a la ciutat i un dels monuments més importants i fotografiats de Metz.

jueves, 5 de julio de 2012
L'encant medieval del centre de Basilea
La ciutat de Basilea, en alemany i oficialment "Basel" és la capital del cantó homònim, el més petit de Suïssa. La ciutat es troba al nord del país a tocar de les fronteres de França i Alemanya, fet pel qual és capital de l'Euroregió de les tres fronteres que inclou municipis dels tres països. Tot i ser una ciutat de parla alemanya, les llengües anglesa i francesa també hi són presents. És la tercera ciutat més poblada del país, situada a banda i banda del riu Rin, seu de grans companyies d'assegurances i de la banca suïssa, és a més un actiu port fluvial, l'únic del país, i gran centre industrial gràcies a les indústries químiques, farmacèutiques i textils.
La Centralbahn (la gran estació ferroviària de Basilea, foto 1) és el punt de partida per aquest recorregut per aquesta ciutat, majestuós edifici del segle XIX és el punt de partida de diverses línies nacionals i interacionals, que amb l'adhesió de Suïssa a l'espai de Schengen ha fet que es deixessin d'utilitzar les postes de l'aduana de l'antiga frontera sobretot amb França. Davant de l'estació hi ha la gran Centralbahnplatz (Plaça de l'Estació) encapçalada per les diverses andanes i vies dels concorreguts tranvies de Basilea.


Seguint per la Markplatz al nord ens trobarem el cabalós riu Rin, a través de la Rheinsprung, podrem observar una bonica panoràmica del nord de la ciutat. Aquí podrem veure el Rin en tot el seu esplandor, el barri de la Kleinbasel (Petita Basilea), a la riba dreta del Rin, així com les muntanyes de la Selva Negra d'Alemanya, així com les dels Vosges a França. És una de les zones més agradables per passejar, aquesta passejada ens durà fins a la Münster (Catedral, foto 3 amb el Riu i el Mittlere Brücke en primer terme) de culte protestant de la ciutat, situada al cap d'amunt del turó que domina el centre històric.
La Münster fou començada a construir al 1019 i acabada al 1500, d'estils romànic i gòtic, té un bonic claustre i les teulades són de ceràmica de diversos colors amb formes geomètriques. Des d'aquí també tenim una altra de les panoràmiques del nord de la ciutat en una terrassa sobre el Rin. Just davant hi ha la Münsterplatz (Plaça de la Catedral, foto 4) peatonal, amb llambordes i amb diverses cases medievals perfectament restaurades, fet que en fan un indret on es respira la calma, tant diferent de la urbs on ens trobem.
martes, 3 de julio de 2012
Muntanya de Montserrat, natura i espiritualitat
Justament és en aquesta part baixa, on s'hi concentren botigues, restaurants i una fira de productes artesanals, des d'on hi ha un altre dels "balcons" panoràmics poden veure les línies del tren-cremallera, l'Aeri de Montserrat i els funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)