En ple Pla d'Urgell, a mig camí entre Ivars d'Urgell i Vila-sana, un espai humit ha estat recuperat com a espai per a la biodiversitat tant faunística com florística: és l'Estany d'Ivars i Vila-sana. Recuperat l'any 2005 després de 54 anys, s'ha convertit en un espai d'oci per als habitants de la zona, així com també s'està donant a conèixer a la resta del país, es vol convertir en un dels pols econòmics de la zona, conjuntament amb la rica agricultura de regadiu.
La història de l'estany podríem dir que té 4 etapes. En primer lloc des de la seva formació fins al 1861, just abans de la posada en marxa del Canal d'Urgell, l'estany de tipus endorreic servia per a la pesca i caça de les poblacions del voltant, però en períodes estivals es podia arribar a assecar o fins i tot descontrolar-se en època de pluges, sense a més poder no poder captar ni treure aigua de cap conca. La segona etapa va des de la posada en marxa del Canal d'Urgell al 1861 fins al 1951, quan l'estany va començar a tenir a més una activitat per a l'agricultura de la zona i es va connectar fluvialment al Canal d'Urgell, fet que en permetia mantenir una capa freàtica durant tot l'any. Al 1951, una empresa de la zona influenciada per la dictadura franquista va aconseguir que es dessequés l'estany i es venguessin les terres per fer-les agrícoles, desgraciadament es va afectar greument la biodiversitat de la zona, així com les tradicionals activitats de caça i pesca tant populars, i és que malgrat el rebuig popular, la dictadura en efecte les va acabar assecant. La última etapa comença als anys 90 del segle XX quan es va començar a gestar la recuperació de l'estany, un fet que va tenir els seus fruits al 2005 del present segle, quan es va recuperar totalment l'estany.
L'Estany d'Ivars i Vila-sana consta de 126 hectàrees i té un màxim de 2142 metres de llarg, és a més l'estany d'aigua dolça més gran de l'interior de Catalunya. Envoltat de riques terres agrícoles, l'estany té una rica flora que encara avui s'està recuperant, en destaquen les plantes de ribera com els canyissars, els nenúfars, i els arbres també de ribera com xops, salzes, freixes o verns. També hi trobem vegetació típica mediterrània, una mica més allunyada de les riberes de l'estany com garrics, argelagues, aladerns i carrasques. També hi ha una rica fauna, destacant-ne rèptils i amfibis com les granotes o els ànecs, les aus entre les que podem mencionar les cigonyes (molt típiques de tot el Pla d'Urgell) i les mallerengues així com els peixos d'aigua dolça.
Venint des de Vila-sana, hi ha una de les dues entrades principals al Parc, on trobarem el punt d'embarcament per fer rutes en barca per l'estany, un dels miradors, així com l'observatori d'aus, dedicat sobretot a estudiosos i escoles. La ruta pel camí principal segueix al voltant de tota la part sud de l'estany, fins a l'altra entrada del parc (la d'Ivars), és un camí planer apte per a tot tipus de persones.
Durant el recorregut es pot observar perfectament l'estany, les cases del voltant, i és un indret on es respira tranquil·litat i és ideal per passejar-hi en família, en parella, sol, en bicicleta, acompanyat pel gos,..... molts veïns de la zona venen a caminar, córrer o anar en bicicleta fet que l'ha convertit en un espai d'esbarjo molt concorregut, però alhora molt calmat. Podem observar les cigonyes amb els seus nius, els ànecs nedant, conills corrent, i així com alguns miradors, com el de Vallmajor una mica més elevat i que permet admirar tot l'estany i els seus voltants, fins i tot les muntanyes del Montsec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario