Seguint el Serpentine per la riba sud arribem a l'antiga casa de pescadors avui reconvertida en restaurant, de pedra i arquitectura típica anglesa és una preciosa i deliciosa estampa londinenca, mereix la pena aturar-s'hi i admirar-la, juntament amb els peixos i aus del llac. D'aquesta edificació en podem destacar la bonica torre del rellotge, amb el rellotge daurat i coronada per una veleta que marca els vents durant tot el dia.
Després arribem al jardí de les roses, es destaca per ser uns jardins molt ben cuidats amb roses de tots colors, fet que hi dónen molt de color, a part de les clàssiques roses vermelles en destaquen també per les roses blanques, així com altres flors com lliris. Sense cap dubte val pena passejar-hi i sentir les olors i fragàncies tan bones que fan. Arribem doncs a l'extrem sud-est del Parc, una de les altres entrades principals on hi ha el Wellington Arch, en memòria dels soldats caiguts a la Batalla de Waterloo.
Però si anem Parc amunt, a l'altra banda del Llac Serpentine, arribarem a l¡extrem nord-est del Parc, aquesta és curiosament, l'entrada principal del Park, amb l'imponent Marble Arch (Arc de Marbre) i el famós Speaker's Corner, on cada dijous, qui ho vol pot pronunciar, sobre una petita tarima, el què pensa o vol, és una de les activitats més conegudes de la ciutat, i ahora també de les més antigues.
Finalment no podem deixar de visitar el Parc, sense abans haver conegut l'Holocaust Memorial, en record de les víctimes de la Segona Guerra Mundial i el 7 July Memorial, en record de les víctimes dels atemptats de 2005. Ambós memorials es troben dins el Parc, en mig dels arbres i jardins que els envolta i que dónen una sensació de pau interior molt gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario