La vall del Segre al sud de la ciutat de Lleida

Al sud de la ciutat de Lleida, capital de la plana homònima trobem un conjunt de pobles a la riba del riu Segre. Són petits pobles dedicats majoritàriament a l'agricultura tant de secà com de regadiu i també a la ramaderia, són pobles que han anat creixent en els últims anys impulsats per la ciutat de Lleida com a expansió i descongestió de la mateixa. Tot i això aquests municipis tenen algun element patrimonial digne de fer-hi un cop d'ull.

Sortint de Lleida pel sud seguint el Canal de Seròs (foto 2) paral·lel al riu Segre trobem el municipi d'Albatàrrec (foto 1), amb uns 2.000 habitants està envoltat de camps de regadiu dedicats sobretot al cultiu de pomes, peres i préssecs. Diversos camins planers entre camps són ideals per passejar-hi ja sigui a peu o en bicicleta encara que l'absència de muntanyes i boscos fa que a l'estiu s'haurien d'evitar les hores de més sol. Al poble es destaca el "Castell d'Albatàrrec" del segle XVI, inclou el castell pròpiament dit i les muralles que l'envolten a tocar dels camps de regadiu.

Seguint el Canal de Seròs, però per un camí anirem fins a l'Ermita Montserrat, construïda al segle XX a dalt d'un turonet rodejat de pins i oliveres hi ha aquesta petita ermita blanca dedicada a la Patrona de Catalunya, amb una talla de la mateixa a l'interior. Des del mateix turó podem observar una bonica vista tant d'Albatàrrec, Lleida així com la Serra del Montsec i fins i tot les veïnes terres aragoneses. L'ermita es troba a mig camí entre Albatàrrec i Montoliu de Lleida. Travessat pel Canal de Seròs, el poble de Montoliu de Lleida (foto 3) també està envoltat per camps de regadiu i alguns camps de secà de blat i ordi, el petit poble està presidit per l'església parroquial d'estil neobarroc.

Seguint cap al sud trobem primer el nucli urbà de Torres de Segre i després el d'Aitona envoltats també de camps trobem el Pantà d'Utxesa, construït al 1914 per la Companyia Hidroelèctrica per abastar d'aigua i electricitat el Canal de Seròs i els municipis del Baix Segrià. Actualment, a més, també té una funció esportiva i recreativa gràcies a la pesca i les embarcacions, al voltant del pantà també hi ha tot un seguit de rutes per realitzar en bicicleta o a peu aptes per a totes les edats. El Pantà d'Utxesa està catalogat com a PEIN (Pla d'Espais d'Interès Naturals) per la Generalitat, gràcies sobretot a la seva fauna, en especial les aus, que es poden observar en els seus miradors i observatoris, en podem destacar les garses reials, els ànecs reails i els esplugabous.

Finalment tornant a Torres de Segre travessarem el riu Segre i arribarem a Alcarràs, un dels pobles del Segrià que més ha crescut i que actualment té uns 8.000 habitants es destaca per l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció del segle XVIII i d'estil barroc, així com de la Casa dels Canonges i de l'ermmita de Santa Anna de la mateixa època.

La Seu d'Urgell ciutat medieval i contemporània

Al bell mig del Pirineu Català, en una plana a 691 metres d'altitud, envoltada d'altes muntanyes de més de 2.500 metres, a la confluència dels rius Segre i Valira trobem la ciutat de la Seu d'Urgell (foto 1). Capital de la comarca de l'Alt Urgell és, amb més de 12.000 habitants, la principal ciutat del Pirineu Català i la porta d'entrada al Principat d'Andorra. La ciutat és un actiu centre comercial (fruit de la seva capitalitat pirinenca), centre turístic (gràcies al ric patrimoni que conserva) i esportiu degut a les instal·lacions del Parc del Segre. És a més centre de la Plana de la Seu, unes fèrtils terres dedicades al blat, ordi, i sobretot pastures, que fan que sigui un actiu centre industrial agroalimentari especialitzat en indústries lleteres, no en va aquí es fa la llet, el formatge i la mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya amb denominació d'origen.

L'arbrat Passeig de Joan Brudieu és el cor on batega la vida de la ciutat, ideal per passejar-hi sobretot a l'estiu gràcies a l'ombra dels seus plataners, a banda i banda hi trobem tot de comerços en la principal artèria de la ciutat. Entrant al centre històric, carrerons estrets i pòrtics ens faran gaudir de l'antic esplendor medieval de la ciutat molt ben restaurat, sobretot al Carrer dels Canonges i la Plaça dels Oms, on hi ha la Casa de la Ciutat, del segle XV i edificada sobre els vestigis de l'antiga església medieval de Santa Eulàlia, uns vestigis oberts actualment al públic.

Però en cap altre lloc de la ciutat podrem observar tant bé aquest antic esplendor al conjunt monumental de Santa Maria d'Urgell (foto 2), un conjunt format per la Catedral, el claustre i el Museu Diocesà d'Urgell. La Catedral de Santa Maria és un bell exemple del romànic llombard a Catalunya, l'única catedral catalana totalment romànica construïda al segle XII. A l'entrada en destaca la seva gran portada romànica així com el campanar quadrangular característic d'aquest temple. A l'interior podrem observar el bell retaule romànic de Sant Ermengol amb la talla de Sant Ermengol, patró de la ciutat, al mig. La Catedral està presidida per la talla romànica de Santa Maria d'Urgell del segle XIII i és la patrona de la ciutat, a l'absis hi podem trobar a més diverses pintures murals medievals avui exposades al MNAC a Barcelona. El Claustre de la Catedral és un bell exemple romànic on el més interessant són els capitells perfectament decorats amb motius ornamentals (Flors o animals) i figuratius però evitant tota representació religiosa, el claustre és un indret on es respira calma. L'altre element destacata de tot el conjunt és el Museu Diocesà d'Urgell amb diverses obres i objectes d'art i orfebreria religiosos des del segle X fins al segle XVIII, destacant-ne els "Beatus de Liébana" i el "Beatus d'Urgell. A tocar del conjunt catedralici hi ha el Palau Episcopal d'estil gòtic i gòtic tardà, situat en una terrassa sobre el riu Segre, així com l'església de Sant Ermengol construïda al 1035 i la més antiga de la ciutat.

Vorejant el centre històric a la vora del riu Segre, trobem el complex esportiu i recreatiu del Parc Olímpic del Segre (fotos 3 i 4) , aquest parc fou construït al 1992 en motiu de les proves de piragüisme d'aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona, posteriorment s'hi han anat fent diverses proves i campionats mundials en aigües braves. Consta del Canal Gran (foto 4) de 800 m de llargada i les dues bifurcacions d'aigües braves de 500 metres. L'espai a més té jardins i camins on es pot passejar i fer-hi rutes a peu o en BTT. L'altre parc urbà de la ciutat és el més recent Parc de la Valira, a tocar del riu homònim, que separa el nucli urbà de la barriada de Castellciutat.

La ciutat és un actiu centre comercial, amb diverses fires i mercats que se celebren tot l'any, la més important de les quals és la Fira de Sant Ermengol, a l'octubre, on s'hi inclou la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, la Fira d'Artesania i els Encants dels Canonges.

El Vieux Lyon, l'immens patrimoni de la tercera ciutat francesa

A la confluència dels rius Rhône (Roine) i Saône trobem Lyon, la tercera ciutat de França amb més de 450.000 habitants, centre de la segona àrea urbana del país i segon pol econòmic de França especialitzat en la indústria siderúrgica, la premsa, la seda, els productes farmacèutics i els productes agroalimentaris de la Vallée du Rhône. La ciutat situada en un un punt estratègic va ser fundada al 44 a.C. pels romans, va tenir la seva època d'esplendor durant dels segles XV i XVI gràcies al comerç de la seda i a la banca. Fruit de la seva antiga i rica història n'ha quedat un immens patrimoni, un dels més importants d'Europa, situat majoritàriament al barri històric del Vieux Lyon i la veïna muntanya de la Fourvière.  Entre els rius Rhône i Saône trobem "La Presqu'île" on hi ha la major zona comercial i administrativa de la ciutat. Però ens centrarem en el patrimoni del Vieux Lyon i començarem justament en aquesta zona a la Place Bellecour.

La Place Bellecour (foto 2), aparentment rectangular però lleugerament trapezoïdal fou començada al segle XVII i acabada al XIX, és la tercera plaça més gran de França i la primera plaça d'Europa. Presidida per una estàtua eqüestre de Lluís XIV del segle XVIII és ideal per passejar-hi i pujar a la gran Nòria i observar una de les panoràmiques de la ciutat. En aquesta plaça, en un dels seus cantons en direcció al centre històric, els amants dels llibres o llibreters que no siguin francesos es sorprendran de trobar en un aparador llibres en altres idiomes, fins i tot el català, de fet és la llibreria "Decitre" l'única llibreria de la ciutat especialitzada en llengües estrangeres. Un cop vista aquesta delícia literària, creuarem el cabalós riu Saône i ens plantarem al Vieux Lyon.

Abans d'endinsar-nos al centre històric agafarem el funicular de la Fourvière que travessa per sota de la muntanya fins al cap d'amunt, donant a la plaça homònima. Just davant trobem la basílica neobizantina del segle XIX, actualment símbol de la ciutat i des d'on podrem observar una de les millors panoràmiques de la ciutat de Lyon (foto 1), tenint el centre històric als peus i veient també la Preque'île, els nous barris i a la llunyania les muntanyes alpines.

A la mateixa muntanya a prop de la basílica hi ha l'immens espai arqueològic de l'antiga Lugdunum (la Lyon romana). Hi podem veure el Grand Théâtre (foto 3), el teatre romà més antic de França, i el més petit teatre de l'Odéon, els jardins amb mosaics i restes d'antigues cases romanes, així com el Musée de la Civilisation Gallo-Romaine, un gran espai subterrani que ofereix una boníssima col·lecció d'inscripcions, monedes o estàtues de l'esplendorós passat romà de la ciutat.

Tornant a la Basílica baixarem cap al Vieux Lyon a peu, a través del Chemin du Rosaire (Camí del Rosari) envoltat de flors i jardins permet un tranquil passeig cap al centre històric. Arribem doncs ja al Vieux Lyon (foto 4), aquest centre històric és el major conjunt de cases i mansions renaixentistes i medievals de França i el conjunt del Vieux Lyon és una de les concentracions de patrimoni més importants d'Europa. El patrimoni del Vieux Lyon es pot observar als carrers Saint Jean, du Boeuf y de la Juiverie, les cases són el record del passat esplendorós dels banquers i comerciants de la seda. En aquesta zona destaquem l'Hôtel Gadagne del segle XV i seu dels Musée Historique de Lyon i del Musée de la Marionette, altres cases particulars que podem observar són l'Hôtel Paterin i el Boullioud. La vida gira entorn a la Place Saint-Jean, on trobem la Cathédrale Saint-Jean, començada al segle XII és la principal catedral gòtica del sud-oest de França, començada al segle XII es destaca pel seu gran rellotge astronòmic del segle XIV. Aquesta zona és una de les grans àrees d'esbarjo de la ciutat, amb moltes tavernes i bars, per tastar la bona gastronomia de la ciutat, botigues de moda, pubs i bars d'ambient, fet que la converteix en una de les zones més animades de la ciutat.

Beaune, terra de bon vi i d'hospitalitat

Principal centre vinícola de la Bourgogne, la ciutat de Beaune (foto 1) és un petit tresor enmig de les immenses vinyes, d'una de les regions més riques de França. La vinya i el vi són al centre de la vida d'aquesta ciutat, múltiples bodegues i caves estan presents tant a la ciutat com als voltants, i durant el mes de novembre tenen lloc les festes de Les Trois Glorieuses, on es subhasten vins, es fan degustacions i es fa la Cerimònia dels nous Cavallers del Vi, al majestuós edifici de l'Hôtel-Dieu.

Si un arriba en tren, la tranquil·la estació de Beaune no mostra el moviment que trobarem al centre històric, un centre al qual hi accedirem a través d'un bonic passeig arbrat amb comerços a banda i banda. Arribarem al centre històric amurallat, envoltat d'un canal d'aigua enjardinat i on encara hi podem trobar les antics safareigs i abeuradors d'animals. Entrem al centre per una de les portes de la muralla, un centre medieval molt ben restaurat, ple de comerços i restaurants i ple de turistes, en especial pels mateixos francesos i per italians.

Al centre hi trobem l'Hôtel des Ducs de Bourgogne, dels egles XIV i XVI i seu actual del Musée du Vin de Bourgogne, on s'exposa la història regional del vi, amb fotos, audiovisuals i eines tradicionals de la vinya. Més al nord trobem la Col·legiata de Notre-Dame (foto 2), d'estil romànic datada al segle XII i on es poden observar uns bells tapissos de llana i seda del segle XV.

Però sense cap mena de dubte, la ciutat és coneguda arreu (a part del vi) pel majestuós Hôtel-Dieu, els antics "Hospices de Beaune", un antic hospital fundat al 1443 per Nicolas Rolin i la seva dona després de la pobresa i la fam que van passar un cop acabada la Guerra dels Cent Anys, ant ells com els habitants de Beaune. Avui l'edifici es mostra majestuós i molt ben restaurat al turisme nacional i forani. L'edifici té forma rectangular amb un gran pati central, la Cour d'Honneur, presidit per un pou de ferro forjat i envoltat per porxos de fusta. Des del pati central es poden observar les esplèndides teulades de rajoles de la Bourgogne, multicolors i de diverses formes geomètriques que cobreixen bona part de l'Hôtel-Dieu (foto 3). 

La sala més gran important és la "Grande Salle de Soin" (Gran Sala dels Pobres, foto 4), amb el seu impressionant sostre de fusta policromada i les làmpares centrals amb 28 llits al voltant de la sala que servien per atendre els malalts i amb unes taules on hi servien el menjar. A la mateixa sala hi ha la preciosa capella on hi ha la talla medieval del Christ-de-Pitié. Una altra de les sales importants és la cuina presidida per una gran xemeneia i molt ben ambientada. Una altra de les estances és la farmàcia, també molt ben ambientada conserva les pots amb algunes pocions així com els estris que es feien servir a l'època medieval. A la sala de Saint-Louis hi ha un altra de les joies de l'edifici, el Políptic del Judici Final de Roger van der Weyden, del segle XV i dividit en dues parts per poder ser ben contemplat. Finalment altres sales a destacar són les de Sainte-Anne i de Saint-Hugues que inclouen alguns frescos i tapisseries que il·lustren la vida de l'època, entre ells el quadre d'unes monges rentant als safarejos.

La Serra del Montsec, antiga terra de frontera

A les primeres estribacions del Pre-Pirineu de Lleida trobem d'est a oest la Serra del Montsec, dos terços de la qual es troba a Catalunya i la resta a l'Aragó. Dos rius, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana creuen la serra perpendicularment de sud a nord, dividint la serra en tres parts. Ens centrarem en la part central de la Serra, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. La zona igual que la Segarra, l'Anoia i el Penedès era l'antiga zona de frontera entre els Comtats de la Catalunya Vella, al nord, i les terres antigament islàmiques de la posterior Catalunya Nova, al sud, fet pel qual està farcida de castells i torres de guaita.

Venint de Balaguer, en direcció Àger trobem primerament el Monestir de Bellpuig de les Avellanes, d'estil medieval i que actualment també té un hostal amb habitacions per poder passar-hi unes jornades de descans i relax, o bé com a punt de partida per fer activitats pel voltant. Seguim direcció nord i ja als peus del Montsec trobem la Vall d'Àger, un indret de gran bellesa que té com a centre neuràlgic la vila homònima d'Àger (foto 1). Àger està dominada per la Col·legiata de Sant Pere (foto 2) del segle IX romànica i construïda sobre els murs d'un antic assentament romà, està a més envoltada per les muralles del Castell d'Àger, tot el conjunt monumental fou erigit per Arnau Mir de Tost. Actualment el conjunt està restaurat i és interessant de visitar, des de la Col·legiata es pot observar una bonica panoràmica de la vall. Les antigues ermites medievals i les antigues cases restaurades engalanades amb flors fan del passeig per aquest poble molt interessant. La Serra del Montsec es mostra majestuosa amb els seus més de 1.600 metres d'altitud, ideal per fer excursions, parapent, escalada i observació astronòmica. No en va, al capdamunt de la serra hi ha instal·lat l'Observatori Astronòmic del Montsec, ja que el cel nocturn amb poca contaminació atmosfèrica i lumínica és un dels més nets tant de Catalunya com d'Espanya, ideal per l'observació dels astres.

Sortint d'Àger cap a l'est, anirem a trobar el riu Noguera Pallaresa, que baixa del Pirineu, travessant perpendicularment la Serra, en paral·lel a la línia de tren de Lleida a La Pobla de Segur, actualment anomenada "Tren dels Llacs" (foto 3) i la Carretera C-13. En aquest punt trobem ja el Pantà de Camarasa, en una de les muntanyes que l'envolten hi ha la torre medieval de la Baronia de Sant Oïsme, restaurada a peu de carretera i que es pot visitar. Endinsant-nos a la serra hi ha la població de Vilanova de Meià, coneguda pels seus productes gastronòmics, especialment les perdius amb la seva fira anual de novembre i també els melons.

Retornant a la Noguera Pallaresa, i direcció nord cap a Tremp, travessarem la serra a través del Congost de Terradets (foto 4), les elevades parets verticals que el riu ha anat erosionant i formant. Una meravella geològica que es pot observar a la zona de descans de la Font de les Bagasses, veient com l'home ha pogut construir la carretera i la línia de tren a través de ponts i túnels. Seguint cap al nord, a la cara nord de la serra trobem el Pantà de Terradets, actuament molt concorregut per fer-hi activitats nàutiques i d'esbarjo, en especial a la zona de Cellers. A l'est del pantà, al capdamunt d'un turó amb magnífiques vistes de la Conca de Tremp, hi ha el petit poble de Llimiana. Finalment a l'oest del Pantà hi ha el poble de Castell de Mur, dominat pel Castell homònim, actualment molt ben restaurat datant també del segle XI d'estil medieval, i un altre símbol d'aquesta antiga terra fronterera que és el Montsec.

Nancy, l'esplendor del segle XVIII

Envoltada de petits turons a la riba del riu Meurthe, la ciutat de Nancy, històrica capital de la regió de la Lorraine, és una ciutat dinàmica, important centre comercial i industrial i segona aglomeració urbana del nord-est de França amb més de 400.000 habitants. Es troba al centre d'una regió agrícola dominada pels conreus de secà, el conreu de fruites i verdures, en especial les prunes i per les vinyes de la regió. És així mateix un important nucli industrial sobretot de metal.lúrgica, agroalimentària, tèxtil i porcellana i ceràmica. La ciutat és mundialment coneguda per les seves tres places del segle XVIII, que són Patrimoni de la Humanitat.

Una mica d'història, durant els segles XVII i XVIII el rei polonès Stanislas Leszczinsky i la seva família es van haver d'exiliar a França després de la Guerra de Successió Austríaca, que van perdre, en recompensa van obtenir el Ducat de Lorraine. Durant el seu mandat va ser l'època daurada de la ciutat de Nancy, ja que es va construir una ciutat nova de forta monumentalitat i bellesa a l'estil dels palaus reials, la filla del rei es va casar amb el rei Lluís XV fet que la va convertir en reina i el Ducat passà definitivament a França durant el segle XVIII.

De l'època en destaquem les tres places de la ciutat, la més important de les quals és la Place Stanislas (fotos 1 i 2). És la principial plaça de Nancy, quadrada està envoltada de bonics edificis del segle XVIII, com l'actual Hôtel de Ville, l'Hôtel de la Reine, l'Òpera i el Musée des Beaux-Arts dedicat en especial a l'art nouveau. Al mig de la plaça, els jardins envolten l'estàtua dedicada al rei Stanislas ben ornamentada. Un altre aspecte important a destacar de la plaça són les portes d'entrada preciosament pintades de negre i preciosament ornamentades amb una bonica capa daurada símbol de l'opulència reial, una caracterísitca que també es dóna a les fonts i fanals de la plaça, no en va és considerada la plaça reial més bonica d'Europa. En una d'aquestes portes i a través de l'arc de Triomf de la Porta Héré ens arribem a la Place de la Carrière, una plaça allargada amb un passeig central envoltada de til.lers i edificis històrics en especial l'Hôtel Beauvan-Craon, actual Cort d'Apel.lació de la ciutat, així com l'antiga Borsa i l'Hôtel Héré, tots ells bonics edificis del segle XVIII. Finalment la tercera plaça és la més modesta Place d'Alliance, de forma quadrada presidida per una esplanada i una font d'estil barroc, envoltada de til.lers i d'alguns hôtels particulars, la plaça dóna una sensació de tranquil.litat i calma enmig de la ciutat.

Però la ciutat és molt més que les tres famoses places. El centre històric també posseeix diversos edificis i monuments des del segle XII fins al XVI. Es destaca la monumental Porte de la Craffe, (foto 3) gòtica del segle XIV en destaquen les dues torres amb teulada de pissarra i la creu de Lorraine al centre de la porta. Un altre edifici important és el Palais Ducal d'estil gòtic i que actualment és la seu del Musée Historique de Lorrain, enganxada hi trobem l'església dels Cordeliers, d'estil romànic datant del 1.477, la seva austeritat es contraposa amb les majestuoses tombes reials dels Ducs de Lorraine, a l'interior de la capella. L'edifici més antic de la ciutat és la Tour-de-la-Commanderie de Saint-Jean-du-Vieil-Aître, del segle XII, és un campanar únic vestigi de l'antiga església i és un dels pocs monuments romànics de la ciutat juntament amb l'anterior església dels Cordeliers.

La Ville-Neuve (ciutat nova), fou construïda a partir del segle XVI per expandir la ciutat, és de pla hipodàmic (en quadrícula), i és actualment una de les principals zones comercials de la ciutat. En destaca la Cathédrale de Notre-Dame d'estil clàssic del segle XVIII en destaquen els dos campanars i la cúpula central de la basílica. També d'aquesta època en són les tres portes d'accés com les de Saint-Georges i la de Saint-Nicolas.

A finals de segle XIX i a principis del XX la ciutat també va tenir el seu moment d'esplendor quan hi va aparèixer l'Art Nouveau, a través de l'escola de Nancy. Aquest art caracteritzat per les formes arrodonides simbolitzant la natura de colors vius i treballat pel ferro forjat, el vidre o la porcellana, similar al modernisme, va impregnar la ciutat deixant-ne un important llegat. En destaca dins una important col.lecció dins del Musée des Beaux-Arts, però també l'extens i interessant Músée de l'École de Nancy (foto 4), integrament dedicat a aquest moviment artístic. Les cases senyorials d'aquest art són ben presents a Nancy al barri de Saurupt, en especial la magnífica Villa Majorielle, datada al 1.902 i clar exemple de l'Art Nouveau francès, al centre de la ciutat en destaca l'edifici de la Chambre de Commerce et d'Industrie i la Brassserie Excelsior, preciosament decorada tot un símbol de Nancy.

Per últim i a part de les places destacarem dos importants espais verds i d'esbarjo a la ciutat, per un cantó el Cours Léopold, una llarga esplanada envoltada de nou per til.lers i seu d'importants fires i mercats, així com de la Sínia gegant que ens ofereix una bonica panoràmica de la ciutat. L'altre és l'enjardinat Parc de la Pepinière de 22 ha. és un jardí d'estil anglès, amb diverses estàtues i una rica flora, construït, com no podia ser d'una altra manera, per l'omnipresent rei Stanislas.

La Conca de Tremp, tranquil.litat en estat pur

La Conca de Tremp és la part central de la comarca del Pallars Jussà, poblada per uns 12.000 habitants és una fèrtil terra agrícola (cereals, lleguminoses, oli) gràcies al riu Noguera Pallaresa i als pantans de Sant Antoni (foto 1) i Cellers, és una terra molt tranquil.la ideal per fer-hi una escapada i deixar-s'hi perdre.

Venint de la Noguera pel Coll de Comiols a 1.356 metres d'altitud ens trobem davant d'una bonica perspectiva de tota la Conca Dellà, tenint com a centre el nucli d'Isona. Carretera avall i passant pels nuclis de Benavent i Biscarri ens trobem envoltats de boscos de pins i alzines i sobretot de camps de cereals (blat, ordi o panís). A la conca ens arribem fins al nucli d'Isona capitanejat per l'antiga església parroquial de Santa Maria d'estil gòtic, encara que el més interessant d'aquest poble és el Museu de la Conca Dellà-Parc del Cretaci (foto 2) on s'explica l'origen del municipi, romà: l'antiga Aeso, així com el passat prehistòric en especial tot el que fa referència als dinosaures. Complementant aquest passat paleontològic trobem diversos jaciments als afores del nucli urbà, el més important dels quals és el de la Mare de Déu de la Posa, on hi trobem l'ermita homònima, i on es podran descobrir petjades i jaciments d'ous de dinosaures molt extesos en aquesta zona. Retornant a Isona i en direcció Tremp podem fer una petita parada a l'àrea protegida de Basturs, amb dos estanys i una vegetació de ribera ideals per passejar-hi.

Seguint cap a Vilamitjana i creuant el riu Noguera Pallaresa ens trobem a Tremp, que amb més de 6.000 habitants és la capital de la comarca del Pallars Jussà. D'aspecte força modern, encara conserva racons i edificis del seu passat, el més important dels quals és l'església de Santa Maria de Valldeflors (foto 3), originària del segle IX per tant romànica però també amb elements d'estil gòtic. En podem destacar el campanar octogonal i la talla romànica homònima. Adherides a la nau de l'església hi ha les torres i restes de l'antiga muralla medieval, una antiga muralla que també és visible amb la Torre de Soldevila situada a l'actual Museu Comarcal de Ciències Naturals, ben a prop hi trobem la Rambla de Pearson, espai de trobada i passeig dels habitants de la població.

Continuem en paral.lel al riu Noguera Pallaresa i a la línia de ferrocarril de Lleida a La Pobla de Segur, passarem pels afores de Talarn i veurem la presa de Sant Antoni, podent veure llavors l'immens pantà homònim, el més gran de Catalunya i que és un veritable mar interior, envoltat per les muntanyes com les de la Serra de Boumort. Actualment el Pantà a part d'abastir d'aigua les terres agrícoles de la Conca de Tremp i el Pla de Lleida s'ha convertit en un lloc d'esbarjo gràcies a les embarcacions i a les "platges" tranquil.les que s'hi poden trobar. A tocar del Pantà hi ha el municipi de Salàs (foto 4), de carrerons estrets i cases antigues en destaca el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç, on s'han reconstruït 5 antics establiments comercials de principis de segle XX i s'han museïtzat: una barberia, un cafè, une estanc, una farmàcia i un comerç d'ultramarins i colonials, tots ells havien existit a Salàs en el passat.

A l'extrem nord del Pantà on es bifurca entre els rius Noguera Pallaresa i Flamisell hi ha La Pobla de Segur, amb 3.000 habitants és la segona població pallaresa i és, conjuntament amb Berga, la porta catalana als Pirineus. Final de la línia de Lleida a La Pobla, en destaca el complex modernista de la Torre Mauri, format per dos edificis el del Molí d'oli de Sant Josep en forma d'església neorromànica i la Casa Mauri, antiga casa senyorial d'estiueig molt ben ornamentada i actual seu de l'ajuntament. Dins el municipi de La Pobla de Segur també podem destacar les esglésies romàniques de Sant Joan de Vinafrescal, Santa Maria de Montsor i Sant Cristòfol de Puimanyons.

A tocar del nucli urbà de La Pobla de Segur, just a l'altre costat del Noguera Pallaresa però ja dins el terme de Conca de Dalt trobem el nucli del Pont de Claverol, conegut per ser la seu del Museu dels Raiers, visita obligada, on explica la feina dels raiers que transportaven amb embarcacions de fusta les mercaderies pel riu Noguera Pallaresa. Tornem a trobar el Pantà de Sant Antoni, per diversos camins que es poden fer a peu, bicicleta o vehicle gaudirem d'una natura gairebé verge i unes esplèndides vistes de tot el Pallars Jussà, un espai ideal per relaxar-se, passejar i gaudir de la natura. Finalment en aquesta zona trobem els dos antics nuclis d'Aramunt (el Vell i Les Eres), que conserven dues esglésies la bella església romànica de Sant Fructuós d'Aramunt i la nova a Les Eres, a més a més diverses restes d'antigues esglésies, així com diverses cases pairals estan repartides per tot el terme a mig camí entre les muntanyes del Boumort i l'omnipresent Pantà de Sant Antoni.