La Val d'Aran, la Catalunya occitana

Mirant cap a l'Atlàntic, envoltada de muntanyes, diferent a la resta del territori hi ha la Val d'Aran.  Aquesta vall pirinenca està situada a l'extrem nord de Catalunya, limitant amb França, té com a artèria principal el riu Garona, que desemboca a l'Oceà Atlàntic a prop de Burdeus.  La vall al mig dels Pirineus, està envoltada per altíssims pics que superen els 3.000 metres.  Amb una població de més de 10.000 habitants, actualment viu del turisme i el comerç, encara que hi queden petites explotacions agràries.  La principal particularitat de la vall és la seva llengua pròpia, diferent a la resta de Catalunya, l'aranès, un dialecte de l'occità i oficial a la vall.

De difícil accés des de Catalunya, actualment el nou Túnel de Vielha n'ha facilitat la comunicació, de més de 5 km de llargada, conecta la Ribagorça amb l'Aran.  Al sortir per la boca nord del túnel arribem ja a Vielha (oficialment Vielha e Mijaran), la capital lloc de residència d'unes 6.000 persones i capital de la vall.  És una ciutat dedicada al turisme i al comerç i on es destaca per un ric patrimoni històric tant al centre com a les poblacions que en depenen.  Del nucli urbà de Vielha en destacarem l'església parroquial romànica de Sant Miquèu, dels segles XII-XIII i on a dins allotja el Crist de Mijaran, una preciosa talla romànica, la principal obra escultòrica aranesa.  A dins el nucli urbà també trobem l'interessant Musèu dera Val d'Aran, situat dins la Tor deth Generau Martinhon, un palauet del segle XVIII a tocar del riu Nere, i on s'exposa la història, cultura, etnologia, fauna, flora, etc.. de la vall.  A part d'aquest palauet, també trobem dins el nucli urbà diverses cases senyorials com Çò de Burgarol o Çò de Fedusa.  A la ciutat també hi trobem la Fabrica dera Lana, del segle XIX, i on explica l'art i ofici de l'antiga indústria de la llana, molt present a tota la vall.

Fora del nucli de Vielha però encara dins el mateix municipi, trobem diversos exemples del romànic i gòtic aranesos, els més destacats dels quals són la de Sant Esteve de Betren, d'estil romànic i gòtic és una de les esglésies més boniques de la vall, la de Sant Martí de Gausac, i a Escunhau la romànica de Sant Pere del segle XII, a més en aquest nucli també hi trobem diverses cases senyorials, alguna tan antiga com la de Cal Perejoan datada al 1.393.

A Vielha, la vall es divideix entre el Baish Aran i el Naut Aran.  El Baish Aran és la zona més propera a França, i on el riu Garona segueix el seu camí vers a l'Atlàntic.  Està ple de pobles amb encant on en destacarem 3: Arres, Vilamòs i Bossòst.  La petita Arres, a tocar de França és un petit poble aranès on es destaca la petita església de Sant Joan, i per les antigues Mines Victòria començades a explotar al 1.912 i fins al 1.952 si extreia plom i zinc i eren les més importants de la vall. A tocar d'Arres trobem el bonic poble de Vilamòs, destacat per l'església romànica de Santa Maria del segle XII, la capella de Sant Miquel del segle XI, considerada la més antiga de la vall i per l'Ecomuseu Çò de Joanchiquet, situat en una antiga casa pairal del segle XVII i mostrant la vida aranesa en una casa d'aquestes característiques.  Garona avall trobem Bossòst el principal nucli del Baish Aran i on podem remarca l'església romànica del segle XII d'Era Assumpcion de Maria.

Per contra cap a l'est de Vielha trobem el Naut Aran, dominat pel municipi homònim i que actualment és un important centre turístic gràcies a les pistes d'esquí de Vaquèira-Beret.  Format per diversos nuclis de població en destacarem alguns.  

Per començar la bonica vila d'Arties, carrers empedrats, balcons florits, cases senyorials com la de Portolà i la imponent església romànica de Santa Maria d'Arties, el millor exemple del romànic aranès on a més es destaca pel seu retaule gòtic i les seves pintures murals sobre el Judici Final, fan d'aquesta població una de les més boniques i interessants de la vall.  Baguergue és un altre dels nuclis importants del Naut Aran, destacat per l'església romànica de Sant Feliu del segle XIII i per Eth Corrau, un museu on mostra la vida d'aquesta zona de la vall. Salardú és el nucli més important, i on podrem veure una altra església romànica la de Sant Andreu amb un impressionant campanar i el Museu dèra Mola, un antic molí medieval reconvertit en museu per explicar el procés de fabricació, a través de la força motriu de l'aigua, del blat en farina.

Finalment Garona amunt, a través del Pla de Beret arribarem fins al Santuari de la Mare de Déu de Mongarri, patrona de la vall, d'estil romànico-gòtic del segle XVI, és un lloc primordial de la vall, i on a més del Santuari amb el Campanar octogonal en punxa també hi trobem els antics edificis de la rectoria i la borda reconvertits en refugi i restaurant respectivament.  Òbviament tota la vall i també la zona de Montgarri està envoltat d'uns paisatges immensos i bellíssims que evoquen aquest racó dels Pirineus.

Ginebra, bellesa urbana al Llac Léman

La ciutat de Ginebra, en francès i oficialment Genève, és la segona ciutat més gran de Suïssa amb 200.000 habitants, a l'extrem occidental del país, a la vora del Llac Léman.  És també el segon centre financer del país, per darrera de Zurich, així com la seu de diverses organitzacions internacionals entre elles la Creu Roja o la seu europea de les Nacions Unides (ONU).  És així mateix la principal ciutat francòfona del país, capital del cantó homònim i d'una aglomeració, de 1.500.000 habitants, transfonterera que arriba a diverses poblacions franceses.

El Llac Léman és el principal punt de trobada per autòctons i foranis, la gran badia en fa un lloc ideal per passejar, així com les riveres del Roine, que del mateix llac surt travessant la ciutat en direcció al mar.  El símbol de la ciutat és el "Jet d'Eau", un altíssim sortidor d'aigua, creat al 1886 arrel de la industrial.lització de la ciutat servia com a mesura despressuradora de la força motriu de l'aigua que servia per abastir els artesants i comerciants de la ciutat.  Actualment el Jet d'Eau s'ha convertit en el símbol de la ciutat, visible des de bona part de la ciutat i que arriba a una alçada màxima d'uns 140 metres.

A la riva dreta del Llac Léman i el Roine, hi trobem una part dels comerços i restaurants de la ciutat al barri de Cornavin, on hi ha la principal estació ferroviària, en aquesta zona i seguint la riva del Llac i en direcció nord, hi trobem el Mausoleu Brunswick, construït al 1879, és la tomba en honor al Duc de Brunswick, benefactor de la ciutat.  Més al nord trobem els diversos parcs, tots ells a l'encantadora riva dreta del Léman, com el Parc du Bonrepos, La Perle du Lac (on hi ha el Museu d'Història de les Ciències Naturals), així com el magnífic Jardí Botànic.  És just al costat on hi ha el barri internacional, on entre altres edificis hi ha el Palais des Nations (la seu de l'ONU), el Musée Arianal, un museu dedicat a la ceràmica i la porcellana des dels seus origens fins a l'actualitat, i també el Musée de la Croix-Rouge et du Croissant-Rouge, on explica la història de la Creu Roja des de la seva fundació pel ginebrí Henri Dunant i fins a l'actualitat.

Tornem cap al centre de la ciutat per passar a la riba esquerra, creuant el riu Roine pel Pont du Mont-Blanc, hi trobem ben a prop al mig del Roine l'Île-Rousseau, un lloc de passeig amb jardins, bancs per seure, un monument dedicat a Jean-Jacques Rousseau, originiari de la ciutat, així com les gàbies gegants plenes d'ocells i molt conegudes a la ciutat.

A la riba esquerra del Léman i el Roine, hi trobem bona part del patrimoni conegut de la ciutat, comencem pel Jardí Anglès, dos llocs a destacar: el famós Horloge Fleurie, rellotge fet de plantes i flors en funcionament, així com el "Monument National" en commeració de la definitiva adhesió de la ciutat a la Confederació Suïssa.  Seguint la riba, al voltant del Léman arribarem fins als Parc de la Grange i Parc des Eaux-Vives, considerats dels més bonics per passejar, aquí hi trobarem també la Roseraie (Jardí de roses), així com els vestigis de l'antiga ciutat romana, el primer assentament de l'actual Ginebra.

Endinsant-nos pel centre de la ciutat, primer trobem les avingudes i carrers de vianants, només travessats pels moderns tranvies, i ple de restaurants, bars i botigues, algunes d'elles de les més cares de la ciutat oferint joies, formatges i xocolata, els productes típicament suïssos.  El Centre Històric és medieval i es destaca per la pintoresca Place du Bourg-de-Four on s'hi feien els mercats i fires a l'edat mitjana, aquesta zona i els carrers del voltant encara conserven les cases de l'època.  

Seguint pel centre ens arribarem a la imponent Cathédrale de Saint-Pierre, d'estil romànico-gòtic, construïda entre els segles XII i XIII, té un campanar on hi ha unes esplèndides vistes sobre la ciutat, està dedicada des del 1536 al culte protestant, majoritari a la ciutat.  Al costat de la ciutat, hi ha l'interessant Musée de la Réforme, on explica la història del protestantisme, no en va, fou aquí on es va fundar i és per això que la ciutat també és coneguda com la "Roma protestant".  Seguint pels carrerons ens toparem amb l'Hôtel de Ville, d'estil medieval fundat al segle XVI, té uns interessants frescos a l'exterior, així com antics canons que en fan la delícia del turista.  

Deixant enrera el Centre Històric (situat a sobre d'un petit turó) de seguida ens arribarem a la Place Neuve, envoltada de majestuosos edificis del segle XIX com el Conservatori o l'Òpera.  I a través de la mateixa plaça entrarem als jardins de la Promenade des Bastions, creat a finals de segle XVIII i on hi ha el Monument aux Réformateurs (Monument als reformadors), una monumental muralla de més de 100 metres de llargada, enganxada a les antigues muralles medievals, i on hi han escolpits els 4 grans reformadors del prostetantisme: Jean Calvin, John Knox, Guillaume Farel i Théodore de Bèze.  A part dels mateixos jardins són ideals per passejar, sobretot en un calurós dia d'estiu per la seva frescor, dins al parc també hi ha la biblioteca universitària.

Finalment la ciutat ofereix també altres importants espais per visitar com el Museu d'Art i Història, el d'Història Natural (el més gran de Suïssa) i als afores el Mont Salève, situat a pocs kilòmetres de la ciutat però ja en territori francès, accessible per un telefèric i amb unes impressionants vistes sobre aquesta part de Suïssa i de França, a més la muntanya és coneguda com "la montagne française des genevois" (la muntanya francesa dels ginebrins).