Història i natura al Conflent

La comarca del Conflent es troba situada en plena Catalunya Nord, a l'extrem sud de França.  Conforma la vall mitjana i alta del riu Tet, i és un indret ple d'història, així com també amb una natura majestuosa, molt característica dels Pirineus.

Venint de la Cerdanya podem accedir al conflent ja sigui en cotxe per la carretera nacional o en tren, una opció molt més recomanable, amb el turístic "Train Jaune/Tren Groc", aquest tren turístic uneix Latour-de-Carol/La Tor de Querol a la Cerdanya amb Villefranche de Conflent/Vilafranca de Conflent ja al conflent. Passa per uns paratges preciosos envoltats de muntanyes, valls i boscos de l'estreta vall del riu Tet.  Túnels i ponts destaquen en el recorregut d'aquest tren de muntanya, entre els que destaquem el Pont Gisclard un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari.  En aquesta zona destaquem les "Grottes de Grandes et Petites Canalettes" unes boniques coves, que actualment són un bon reclam turístic per la zona.  

Al sud del Conflent trobem el Massís del Canigó, una imponent muntanya que arriba als 2.784 m d'altitud i que és un símbol dels catalans i una de les muntanyes ideals per fer-hi excursionisme al sud de França.  En aquest massís, dins el municipi de Vernet, hi trobem l'abadia de Saint-Martin-du-Canigó/Sant Martí del Canigó, abadia benedictina del segle IX, d'origen romànic és un dels millors exemples conservats d'aquest art en aquestes contrades, i és també tot un símbol pels nord-catalans.

Seguint el recorregut del tren groc arribem al seu final a Villefranche-de-Conflent/Vilafranca de Conflent, és considerada una de les poblacions més boniques de França, perfectament conservada, és una vila totalment fortificada totalment amurallada.  Els seus carrers estan delicadament decorats amb jardineres plenes de geranis i altres flors, que hi donen una frescor i un to reconfortant.  A les muntanyes que envolten la vila hi ha el Fort Libéria, una important fortificació militar, actualment d'ús turístic i a la qual s'hi pot accedir per uns túnels i escalinates subterrànies que en fan un conjunt únic.  Tot aquest conjunt històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2.008.

Seguint el riu Tet, ens aproparem fins a Prades/Prada de Conflent, la capital de la comarca és una bonica vila destacada pel seu mercat setmanal de fruites i verdures, i per la seva església de Sant Pere, coronada pel campanar romànic del segle XII, actualment la vila és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu.

Acabarem el recorregut pel Conflent, al municipi de Codalet on hi ha la impressionant abadia benedictina de Saint-Michel-de-Cuxa/Sant Miquel de Cuixà.  Fundada l'any 879, és el millor exemple del preromànic català.  En destaca el seu campanar de planta quadrada que domina tot el conjunt, així com el Claustre, posterior a la fundació, data del segle XII i d'estil romànic també és de planta quadrada i és un dels més importants de les terres de parla catalana.

La Cerdanya, el sol dels Pirineus

En plena serralada pirinenca trobem la Cerdanya, una àmplia i preciosa vall pirinenca capcelera del riu Segre, que gaudeix de moltíssimes hores de sol en el vessant sud de la vall.  Dividida des de l'any 1659 pel Tractat dels Pirineus entre Espanya i França, la desaparició de les fronteres al 1995 ha fet que actualment es posin en pràctica serveis i iniciatives comunes a ambdós costats, fent que la Cerdanya no siguin dues, sinó només una.

Comencem la nostra ruta a Bellver de Cerdanya, a la part oest de la comarca a la denominada Batllia.  És la segona població més important de la comarca després de Puigcerdà.  Dominada per l'església parroquial romàntica de Santa Maria i Sant Jaume, el seu petit nucli està sobre un puig dominant tota la vall.  Bellver està envoltat de prats i boscos, al sud trobem la majestuosa Serra del Cadí, amb impressionants contraforts de més de 2.000 metre d'alçada.  Dins el seu terme municipal trobem diverses esglésies romàniques on destaquem l'església de Santa Maria de Talló, datada ja al segle IX, es destacada per la seva portalada romànica així com el seu campanar i el seu absis.

De Bellver i seguint el riu Segre cap a l'est anem trobant els petits pobles ceretans amb les seves esglésies, com Isòvol, Bolvir o Ger.  A la dreta no deixem de perdre de vista la majestuosa Serra del Cadí on a Alp trobem les conegudes estacions d'esquí de Masella i Molina.

Al bell mig de la plana Ceretana, just a la zona fronterera i sobre un petit turó trobem Puigcerdà, capital i nucli més important de tota la vall.  L'arribada del tren va fer que es constituís com a vila d'estiueig ja a principis de segle XX.   Les cases modernistes i majestuoses en són un bon exemple al voltant del conegut Llac de Puigcerdà, lloc ideal per passejar.  En ple centre de la vila hi trobem el campanar romànic de Santa Maria, un altre dels símbols, és l'únic que es conserva de l'església homònima del segle XII destruïda al 1936 durant l'inici de la Guerra Civil.  A sobre de l'estació a la Plaça Cabrinetti hi ha un important mirador de la vall, ideal per observar amb calma l'imponent paisatge cerdà.  Una altra de les atraccions de la ciutat és el Museu Cerdà, on es dóna a conèixer la vida de la vall des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Seguint el Segre amunt, creuant la frontera trobem Bourg-Madame/La Guingueta d'Ix, on aquí l'accent francès hi és ben present així com les típiques jardineres que adornen tot el petit municipi.  Aquí es pot agafar el denominat "Tren Groc/Train Jaune", un tren turístic que recorre la part francesa de la Cerdanya i el Conflent, passant per paratges de gran bellesa.  Just després arribem a Llívia, enclavament espanyol dins de França, típica població pirinenca famosa per la seva antiga farmàcia (la més antiga d'Europa) i la seva parròquia romànica amb el seu orgue.  De Llívia cap al sud, i de nou en territori francès, trobem Osséja/Oceja població fronterera coneguda pel seu balneari i també pel seu parc urbà amb el Llac, ideal també per passejar-hi, respirar-hi aire pur o menjar a l'aire lliure.

Seguint  cap al nord, trobem Saillagouse/Sallagosa capital de la part francesa de la Cerdanya, i important nucli de mercat.  Més al nord i ja a gran alçada trobem Font-Romeu, important nucli turístic i d'esports d'hivern, conjuntament amb la veïna Bolquère/Bolquera.  Les dues poblacions gaudeixen d'una gran quantitat d'hores de sol, similar a les poblacions mediterrànies, inclús a l'hivern, fet pel qual se les anomena el "Sol del Pirineus".  Això és degut al fet que es troben al vessant sud de les serralades septentrionals de la Cerdanya, a una gran altitud fet que provoca que en dies assoleiats el sol en sigui el protagonista.  No en va aquesta gran altitud també es manifesta a l'estació de tren de Bolquère/Bolquera la més alta de tot França.  A Font-Romeu a més es poden destacar els miradors i les immillorables vistes sobre tota la vall, així com també la "Central Solar d'Odeillo" una de les més importants d'Europa.

Finalment a dalt de tot de la vall, abans d'arribar al Col de la Perche/Coll de la Perxa, ja dins la comarca del Conflent trobem Mont-Louis/Montlluís, ciutat fortificada per Vauban al segle XVII amb unes imponents muralles i una ciutadella impressionant, val la pena fer-hi una visita i "perdre's" pels seus carrerons medievals, les seves antigues cases i les seves muralles.  Actualment aquesta petita ciutat fortificada és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Hyde Park, el pulmó verd de Londres

Londres, la capital britànica, és amb uns 12 milions d'habitants a la seva aglomeració urbana, l'anomenat "Greater London", la ciutat més poblada de la Unió Europea.  Malgrat això, té racons que conviden a la calma, la tranquil.litat, l'olor a la natura, fet que ens porta a deixar de pensar que en realitat ens trobem dins una gran ciutat.  Un d'aquests espais és Hyde Park un dels parcs més importants i veritable pulmó verd de la ciutat.

Accedim a l'immens Hyde Park per Lancaster Gate (secció nord) i comencem pels jardins italians, amb belles fonts recorden especialment els parcs de les ciutats italianes i del Mediterrani, just allà és on comença l'anomenat Serpentine, l'immens llac urbà de Hyde Park, que parteix el parc en dues parts.  Anem per la riba sud, la fauna, especialment els ocells hi són ben presents i arribem al "Diana Memorial Fountain", una font on l'aigua no para de brollar envoltada de molta gespa, en record de la Princesa Diana de Gal.les.  Més a l'oest trobem el Palau i Jardins de Kensigton, amb una varietat molt grans de flors i arbres, com plataners o xipresos.  De fet la quantitat d'arbres al parc és molt elevada fet que en proporciona una agradable frescor.

Seguint el Serpentine per la riba sud arribem a l'antiga casa de pescadors avui reconvertida en restaurant, de pedra i arquitectura típica anglesa és una preciosa i deliciosa estampa londinenca, mereix la pena aturar-s'hi i admirar-la, juntament amb els peixos i aus del llac.  D'aquesta edificació en podem destacar la bonica torre del rellotge, amb el rellotge daurat i coronada per una veleta que marca els vents durant tot el dia.

Després arribem al jardí de les roses, es destaca per ser uns jardins molt ben cuidats amb roses de tots colors, fet que hi dónen molt de color, a part de les clàssiques roses vermelles en destaquen també per les roses blanques, així com altres flors com lliris.  Sense cap dubte val pena passejar-hi i sentir les olors i fragàncies tan bones que fan.  Arribem doncs a l'extrem sud-est del Parc, una de les altres entrades principals on hi ha el Wellington Arch, en memòria dels soldats caiguts a la Batalla de Waterloo. 

Però si anem Parc amunt, a l'altra banda del Llac Serpentine, arribarem a l¡extrem nord-est del Parc, aquesta és curiosament, l'entrada principal del Park, amb l'imponent Marble Arch (Arc de Marbre) i el famós Speaker's Corner, on cada dijous, qui ho vol pot pronunciar, sobre una petita tarima, el què pensa o vol, és una de les activitats més conegudes de la ciutat, i ahora també de les més antigues.

Finalment no podem deixar de visitar el Parc, sense abans haver conegut l'Holocaust Memorial, en record de les víctimes de la Segona Guerra Mundial i el 7 July Memorial, en record de les víctimes dels atemptats de 2005.  Ambós memorials es troben dins el Parc, en mig dels arbres i jardins que els envolta i que dónen una sensació de pau interior molt gran.

Capvespre pel Centre Històric de València

 El sol es comença a pondre a la ciutat de València, capital de l'Horta a la vora de la Mediterrània.  La ciutat és la tercera més important d'Espanya i un importantíssim centre agrícola, especialment gràcies als seus productes com les taronges, mandarines, llimones i la refrescant orxata.  Té un important patrimoni cultural i històric que mereix la pena fer-hi un cop d'ull.

Amb els últims rajos de sol, les llums comencen a aparèixer pel Centre Històric de la ciutat, l'anomenat districte de Ciutat Vella.  Un bon punt de partida per passejar és l'Estació del Nord, principal estació ferroviària de la ciutat i que destaca pel seu estil modernista en especial per tota la seva ornamentació floral i amb aspectes sobre la vida local valenciana, l'edifici és símbol de l'expansió urbana de finals de segle XIX i principis del XX.  Anant cap al nord arribem a la Plaça de l'Ajuntament, encapçalada per una impressionant font il·luminada i rodejada per tot de majestuosos edificis també molt ben il·luminats, destacant l'edifici de Correus i sobretot el de l'Ajuntament, un edifici que data d'entre finals de segle XVIII i principis de segle XX, a part de l'edifici pròpiament consistorial també s'hi trobal el Museu d'Història de la Ciutat.

Seguint cap al nord i tot just abans d'arribar a la Catedral, cap a l'esquerra trobem l'església de Santa Caterina, una preciosa església gòtica del segle XV.  Seguint cap a l'esquerra arribem al Mercat Central un edifici modernista del segle XIX i que encara avui és el principal mercat de la ciutat.  Just davant trobem un dels edificis més importants de la ciutat: la Llotja de la Seda.  Aquest edifici del segle XV és símbol de la riquesa de la burgesia valenciana de l'època, amb una sales preciosament decorades i un pati ple de tarongers, aquí el gòtic, en aquest cas civil, també hi és present.  Aquest majestuós edifici és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1996.

Tornem enrera i arribem a la Plaça de la Reina, és una de les places principals de la ciutat, rodejada de bonics edificis dels segles XVIII i XIX, està presidida per la Catedral gòtica del segle XIII i on podem destacar l'imponent Campanar anomenat popularment com a "Miquelet" i que s'ha convertit en un símbol de la ciutat.

Seguint cap al darrere de la Catedral arribem a la Plaça de Manises, una altra de les places més importants de la ciutat on a part de la Catedral, també hi trobem l'antiga església de la Verge dels Desemparats així com el Palau de la Generalitat Valenciana, un preciós edifici gòtico-renaixentista del segle XV.  Al vespre la Plaça està tota minuciosament il·luminada, especialment la font que en presideix la plaça.

Seguint el camí direcció nord, ens trobem el Palau de Benicarló, un altre preciós edifici gòtic del segle XV, actualment seu de les Corts Valencianes. Més al nord arribem a l'antic llit del riu Túria, actualment reconvertit en Parc Urbà, és en aquest lloc on trobem les Torres de Serrans.  Aquestes Torres són juntament amb les Torres de Quarts els vestigis que queden de les antigues muralles medievals i que permeten finalitzar aquest bonic recorregut pel Centre Històric de la ciutat.