Annecy, l'encant francès dels Alps

La capital de la Haute-Savoie (Alta Savoia) és en l'actualitat una preciosa ciutat alpina, important centre turístic i una ciutat balneària situada dels Alps.  Amb uns 50.000 habitants, s'ha convertit en el principal centre turístic dels Alps Francesos, és coneguda com la "Venècia Alpina" gràcies als cursos d'aigua que creuen la ciutat, el riu Thiou i el Canal de Vassé, així com el gran llac homònim, que en fan una bonica estampa alpina.

Sense cap mena de dubte el riu Thiou és l'artèria principal de la ciutat, flanquejada per bonics carrers porxats molt ben ornamentats, la frescor de l'aigua i les flors fan d'aquest indret un dels llocs més visitats de França.  Al mig del riu, hi ha el Palais de l'Isle, situat en una petita illa i accessible per diversos ponts, és el monument més important i fotografiat de la ciutat, construït al segle XII, fou l'antiga presó i actualment acull un centre d'interpretació sobre la ciutat. 

Semblant al riu Thiou, hi ha el Canal de Vassé, flanquejat igualment per una bonica ornamentació floral, és un espai molt agradable per passejar, el canal desemboca al llac d'Annecy a l'alçada del "Pont des Amours" un dels espais més romàntics de la ciutat, per tot tipus de parelles, no en va la ciutat és una popular destinació gay-friendly.   Aquest pont és un clar exemple de l'arquitectura de ferro del segle XIX i uneix dues ribes a la vora del llac on trobem els Jardins de l'Europe i Le Pâquier, dos espais verds urbans ideals per passejar, també és en aquesta part on trobem l'Hotel Impérial mostra de l'esplendor burgesa de principis de segle XX.  A la part sud de la ciutat, sobre el turó hi ha el Château d'Annecy, la fortalesa medieval del segle XII i que permet albirar unes espectaculars vistes de la ciutat i el seu entorn, a més a dins del castell hi ha el Centre d'Interpretació dels Llacs Alpins. 

A part del riu Thiou i el Canal de Vassé, l'altre fantàstic espai de la ciutat és el Lac d'Annecy i les seves ribes.  Són ideals per passejar tot l'any, i a l'estiu es converteixen en diverses platges que en permet gaudir-ne del bany, l'entorn és immillorable amb la bonica ciutat medieval i les muntanyes alpines de Semnoz, Roc de Boeufs i Bornes, que arriben fins als 2.500 metres.  A part dels banys, les activitats nàutiques i la pesca i són molt presents, així com les caminades i rutes de senders pels voltants.  L'entorn és francament espectacular.

Un altre interès d'aquesta ciutat són les festes i festivals que si celebren tot l'any.  Cal destacar el Carnaval, un dels més importants i elegants de França, les Fêtes du Lac, amb focs artificials, atraccions, exposicions, etc.. al voltant del Llac i el "Retour i descente des Alpages" on se celebra la festa de la transhumància alpina francesa, amb vestits regionals, productes locals, bestiar i música.

Del Pilar a l'Expo, un passeig per Zaragoza

El riu Ebre, és l'artèria principal de la dinàmica capital aragonesa, la ciutat de Zaragoza és un dels nuclis més importants del nord-est d'Espanya, situada estratègicament a la ribera de l'Ebre, és un important centre de transport i comunicacions, així com la segona ciutat més gran de l'interior d'Espanya.

Capital de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, val la pena aturar-s'hi i donar-hi una passejada.  La impressionant Basílica del Pilar, és el monument més conegut i identificatiu de la ciutat,  el temple acabat al segle XVIII és d'estil barroc, amb 4 campanars a cada un dels cantons del temple, des de dalt s'ofereixen unes esplèndides vistes de la ciutat i el seu entorn, arribant a veure els Pirineus i el Sistema Ibèric en dies clars.  A dins podem veure la imatge de la verge del Pilar, així com dues antigues bombes de la Guerra Civil Espanyola, caigudes al temple però que no van arribar a explotar.

Al davant hi trobem la moderna i àmplia Plaça del Pilar, ideal per passejar, i on hi podem observar el Palau de "La Lonja" d'estil renaixentista i "La Seo" la catedral de Sant Salvador d'estil mudéjar, típic de l'Aragó, situada en un extrem de la Plaça.  És just en aquest extrem que ens podem submergir al subsòl de la ciutat, d'origen romà, amb les restes de les muralles, antigues cases i els antics molls romans del riu Ebre. 

És a l'Ebre on podem passejar riu amunt, admirant l'antic pont romà, els seus jardins, i els moderns edificis de la ciutat, l'aire fresc i l'aigua fan que la passejada sigui molt agradable.  Al cap d'una estona podem arribar fins al "Palacio de la Alfajería", actual seu de las Cortes de Aragón, el palau construït pels àrabs al segle XI, és també d'estil mudéjar i la preciosa herència àrab és present en bona part de les sales del palau.

Seguint Ebre amunt, arribem a la zona coneguda com el "Meandro de Ranillas", on ha quedat l'immens espai heretat de l'Expo sobre l'aigua del 2008.  En aquest espai, hi han quedat espais verds, per passejar, antics pabellons i sobretot els que han tingut continuitat després, com la "Torre del Agua" un elevat edifici de 76 metres, l'Aquari fluvial més gran d'Europa, els diversos ponts, com la "Pasarela del Voluntariado" i el "Pabellón-Puente· que connecten les dues ribes de la ciutat i el Telèferic.  Un telèferic que connecta aquest espai amb la moderna i gran estació ferroviària de Zaragoza Delicias.

Un passeig per Zaragoza, pel sempre omnipresent riu Ebre.

Llívia, Espanya dins de França

La petita vila catalana de Llívia es troba al bell mig de la plana la Cerdanya, fundada pels romans, conserva pràcticament intacte el seu petit centre hisòric.  Però és justament aquesta història, que han fet de Llívia una peculiaritat geogràfica en l'actualitat.

La seva peculiaritat s'origina al 1659 amb el Tractat dels Pirineus, el tractat va posar fi a les disputes territorials entre Espanya i França.  En el tractat, Catalunya quedava dividida, la part nord que incloïa les comarques del Rosselló, el Vallespir i el Conflent passaven definitivament a França, és el que es passaria a anomenar la "Catalunya Nord".  Però la comarca de la Cerdanya, va quedar partida, la part sud es mantenia dins Espanya, però la part nord també passava a França, tota la part nord excepte les localitats amb el títol de "vila", l'única que l'ostentava era Llívia, per això aquesta vila va romandre dins Espanya, tot i està geogràficament en territori francès.  Per aquest fet Llívia és un enclavament espanyol en territori francès.  Connectada amb Espanya, per Puigcerdà, per una carretera internacional, els tractas europeus de Schengen van fer que a partir de 1995 les fronteres desapareguessin i que es pogués accedir a la vila des de qualsevol carretera francesa.

L'encant d'aquest rau en el seu antic nucli històric, amb cases de pedra i teulades de pissarra, típica estampa d'un poble pirinenc.  L'església parroquial, d'estil romànic, és imponent i en destaca especialment el campanar i el seu impressionant orgue, un dels més importants de Catalunya, fet pel qual s'organitzen festivals de música en aquesta vila.

Tot i això, Llívia és turísticament coneguda per la seva antiga "Farmàcia", la més antiga d'Europa, d'origen medieval datada al 1594, avui dia museïtzada i que reflexa la història farmacèutica amb remeis, herbes, aparells farmacèutics antics, etc...

Per sobre de Llívia hi ha un petit puig, amb les restes de l'antic castell, des d'on es pot veure una bonica panoràmica del poble, envoltat de camps i de tota la Cerdanya, amb la Serra del Cadí al sud, i les muntanyes del Carlit al nord, les vistes són d'una impressionant bellesa, mereixedores de petits moments de respir, calma i observació.

Verdun, en record de la Primera Guerra Mundial

Envoltada de camps, boscos i acollidors pobles, trobem la ciutat de Verdun, situada al nord-est de França a la regió de la Lorraine, actualment la ciutat té un aire modern i turístic, fruit del convuls any 1916, quan es va lliurar la "Batalla de Verdun" de la Primera Guerra Mundial, que va provocar la mort de 250.000 persones, entre ciutadans i sobretot soldats francesos i alemanys.  Els memorials sobre aquesta Batalla són avui dia el millor record i homenatge a aquella sagnant batalla que va canviar per sempre aquesta ciutat.

Quan un arriba a la ciutat, els canals i el riu Meuse, dónen un aire turístic i senyorial a la ciutat, que fan que un passeig per aquesta ciutat sigui una delícia.   La Porte Chaussé, que amb dues torres és la principal entrada de la ciutat són pràcticament les úniques restes del que queda de les antigues muralles, desaparegudes al 1916.  Els carrerons de la ciutat estan minuciosament cuidats i plens de botigues.  La ciutat està construïda a la falda d'un petit turó, on hi ha les restes de l'antiga ciutadella construïda per Vauban al segle XVII on hi ha la Cathédrale-de-Notre-Dame, és el principal temple romànic del nord-est de França, molt ben conservat, tot i que en part fou reconstruït després de la Guerra, i amb unes magnífiques vidrieres.  

Just al costat tenim el Palais Épiscopal, seu de la Biblioteca i del Centre Mondial de la Paix (Centre Mundial del Pau), on s'explica detalladament la Batalla de Verdun i com va afectar la ciutat, l'emoció i el record s'apoderen del visitant, però alhora l'esperança de veure com la ciutat se'n va sortir, és una visita obligada de la ciutat.

Però el record de la Primera Guerra Mundial és ben viu tant a la ciutat com al seu entorn, a part del Centre Mondial de la Paix, diversos monuments recorden sobretot els milers de soldats morts i ferits durant la Guerra.  Es pot destacar la Porte de Saint-Paul, el "Monument aux Enfants de Verdun morts pour la patrie" (Monuments als nens de Verdun morts per la pàtria) o el "Monument à la Victoire et aux Soldats de Verdun" (Monument a la victòria i als soldats de Verdun).

Els voltants de la ciutat van ser un altre viu testimoni de la Batalla, sobretot a la població de Douaumont.  Aquí hi trobem les antigues trinxeres, obertes al públic i amb constants homenatges als soldats francesos morts, diverses creus i encara restes de metralla de la Guerra.  Però el més conegut d'aquest poble és l'imponent Ossuaire de Douaumont, un immens claustre on hi reposen les restes d'uns 130.000 soldats alemanys i francesos que encara avui no han estat estat identificats i que reposen conjuntament.  Just davant hi ha un cementiri amb les tombes d'uns 16.000 soldats francesos.

La història, la guerra i el record es barregen en aquesta antiga ciutat, i que avui són símbols de la pau.

Vall de Núria, un paradís pirinenc

Des de Ribes de Freser s'ha d'agafar el tren cremallera que en 45 minuts ens portarà a la Vall de Núria, el tren cremallera és l'única via d'accés a aquesta vall pirinenca.   Passa pel poble de Queralbs, encara que és el seu entorn muntanyós dels Pirineus el seu atractiu.  Salva en poc més de 12 km un desnivell de 1.000 metres (dels 900 de Ribes als 1.900 de Núria),  Al final del recorregut un arriba a la Vall de Núria, que hom pot anomenar una vall paradísiaca.

Envoltada per les altes muntanyes pirinenques, aquesta vall està situada al nord de la comarca del Ripollès a tocar de la frontera amb França, el fet que només s'hi accedeixi amb tren cremallera o a peu, pels nombrosos camins, fa que sigui un indret amb un aire molt pur i gairebé verge.  Quant la neu de l'hivern es fon a la primavera dóna peu a una explosió de colors vius, flors silvestres, prats verds i boscos frondosos. 

A l'arribar a la vall trobarem el llac amb el majestuós Santuari de la Mare de Déu de Núria, un lloc on respira pau i reflexió.  Just davant el Santuari, trobem el llac del mateix nom, amb tot de prats ideals per passejar, estirar-se o fer-hi un most.  La puresa fa que l'aigua del llac sigui ben cristal.lina.  Ben a prop trobem la petita ermita romànica de Sant Gil, patró de la vall.  Seguint el camí de l'ermita al voltant del llac anant cap al sud, podem pujar fins a l'agulla del mirador, on s'ofereix una esplèndida vista de tota la vall i de les muntanyes dels voltants: Finestrelles, Noufonts, Noucreus, així com el Puigmal (de 2.910 metres).

A l'hivern s'ofereix la possibilitat de practicar l'esquí alpí, pujant a través del telecabina del Pic de l'Àliga, la resta de l'any també és possible pujar-hi per pujar al refugi, des d'on es pot practicar el senderisme o admirar els meravelloses vistes de la vall i els Pirineus.



Mulhouse, la "Manchester francesa"

Situada al nord-est de França, la ciutat de Mulhouse és la segona ciutat més gran de l'Alsace (Alsàcia), situada estratègicament molt a prop de les fronteres de Suïssa i Alemanya, fou a partir de segle XVIII el principal centre de la Revolució Industrial a França, fet pel qual se l'anomenava la "Manchester francesa".

A diferència de les altres ciutats alsacianes, Mulhouse no disposa d'un extens patrimoni medieval.  És una ciutat d'aire més contemporani que fou durament bombardejada durant la Segona Guerra Mundial.  Malgrat això la ciutat disposa d'un extens catàleg patrimonial, especialment relacionat amb el patrimoni industrial.

La ciutat és coneguda pels seus museus històrics industrials, fruit del seu passat, els més importants són:

-La Cité du Train, o museu nacional del ferrocarril francès, és el principal museu ferroviari d'Europa, amb una extensa exposició de màquines històriques que faran la delícia dels amants dels tren, n'és una visita obligada.  A més d'explicacions sobre fets històrics relacionats amb el ferrocarril, com la construcció dels primers ferrocarrils alpins o el transport de mercaderies.

-Situat al costat de la Cité du Train, trobem Electropolis, el gran museu de la tècnica francès, és el principal museu europeu dedicat a l'electricitat.

-Si la Cité du Train és per als amants del ferrocarril, la Cité de l'Automobile ho és per als amants dels vehicles.  Amb una exposició de 500 vehicles és el museu dedicat als automòbils més important del món.  Fundat als anys 70 del segle XX pels germans Schlumpf, en destaca les seves col.leccions de Bugatti i de Rolls Royce.  El museu es troba dins una antiga fàbrica fet pel qual el mateix edifici mereix una especial atenció per part del visitant.

Però el passat industrial també és present a la ciutat en altres indrets.  La Place de la Bourse, allotja l'antic edifici de la Borsa, símbol del ric passat industrial de la ciutat.  Al barri de Rebberg hi trobem les antigues mansions burgeses del segle XIX, fruit de la fortuna dels industrials de la ciutat, a més de la Tour Bélvedère avui reconvertida en un esplèndid mirador urbà.  També hi ha la Cité Ouvrière, clar exemple de les antigues cases d'obrers de pedra amb carrerons estrets avui dia molt ben conservats.

Però el passat històric no només és industrial.  La Place de la Réunion és el centre medieval de la ciutat envoltat de cases pintades plenes d'esgrafiats com la Maison Mieg, en aquesta plaça hi trobem la Catedral neogòtica de Saint-Étienne i l'antic ajuntament avui reconvertit en museu històric municipal.  La Tour de Bollwerk és l'única que es conserva de les antigues muralles medievals, i és actualment un símbol de la ciutat.

Els espais verds també tenen el seu lloc a Mulhouse, al barri de Rebberg trobem el Parc Zoològic i el Jardí Botànic, i travessant la ciutat d'est a oest hi ha el Canal du Rhin-Rhône, amb jardins al seu voltant ideals per passejar.  La ciutat també és punt de partida pels excursionistes que es dirigeixen als suaus contraforts de les muntanyes del Sundgau, al sud de la ciutat, prop de la frontera suïssa.

Rheinfelden, dualitat a la vora del Rin

Entre les ciutats suïsses de Basilea i Schaffhausen, el riu Rin fa de frontera entre Suïssa (a la riba sud) i Alemanya (a la riba nord), i és en aquesta frontera on trobem Rheinfelden, que no és una sinó dues. Dues ciutats homònimes separades pel cabalós riu Rin.

Al sud, a la part suïssa trobem l'antiga ciutat de Rheinfelden, fundada al s.XI és la ciutat més antiga del cantó d'Aargau (Argòvia).  Ciutat molt ben cuidada i harmoniosa amb les seves antigues cases preciosament decorades, la ciutat destaca pels seus carrers empedrats amb un aire medieval que ens fa reviure l'esplendor de l'edat mitjana fins i tot en dies de pluja.  Val la pena passejar pels seus carrers, observar i fotografiar les seves fonts com la de Bunneret delicadament ornamentada.  Arribar-se fins a les antigues muralles o visitar l'antiga església de Sant Joan, amb uns preciosos frescos, i que per un petit camí permet accedir a una de les terrasses sobre el riu Rhin, són alguns dels indrets imprescindibles d'aquesta ciutat.  Aquí es pot contemplar el riu, la ribera alemanya ,o l'antic balneari, a part de les cases penjants de la ciutat, que formen l'estampa més coneguda de la ciutat.

El principal carrer és la Marktgasse (Carrer del Mercat), on s'observa aquest encant, a l'extrem oest del carrer trobem l'antiga casa de la Duana i l'antic pont restaurat i obert al trànsit que connecta amb la riba nord, travessar-lo permet veure el Rhin en la seva majestuositat i ens permet arribar a Alemanya a peu.

La Rheinfelden alemanya, és la ciutat nova, edificacions més modernes, les més antigues daten del segle XIX com l'església de Sant Josep.  La ciutat es va separar de la seva homònima suïssa al 1802, quan va passar a Alemanya.  Si la ciutat no és, i a diferència de la seva homònima suïssa, monumentalment destacada, si ho és per la quantitat d'espais verds, tant urbans, com d'accés als frondosos boscos de la Selva Negra Alemanya. També val la pena aproximar-se, aquí, a les terrasses sobre el Rhin, per apreciar amb nitidesa la històrica ribera suïssa del Rin.

Berga i el seu entorn, la porta dels Pirineus

Situada al peu dels Pirineus on acaba la Depressió Central Catalana, la ciutat de Berga és considerada com una de les principals entrades dels Pirineus venint del sud.  Amb poc més de 17.000 habitants, la capital del Berguedà és un important centre cultural i comercial de l'interior de Catalunya.

L'indret més important de la ciutat és sense cap mena de dubte el Santuari de Queralt, enlairat a uns 1.000 metres, és considerat el Balcó de Catalunya, gràcies a les seves immillorables vistes, no només de la ciutat de Berga i el sud del Berguedà, sino de bona part de Catalunya, en dies clars és fàcil apreciar tot l'interior de Catalunya així com les muntanyes de Montserrat, el Montseny o Sant Llorenç del Munt. La natura i les vistes fan que es provoquin unes sensacions relaxants.  El Santuari venera la Mare de Déu de Queralt patrona de tota la comarca.  Pels seus voltants és fàcil fer-hi senderisme a través del Camí de la Font del Bou, o el Camí dels Bons Homes que comença aquí i arriba fins a Montségur, al sud de França.  En la pujada al Santuari, des de la ciutat es passa per l'espai d'oci de les Fonts Negra i del Guiu, amb espais per menjar a l'aire lliure sentint l'aigua que baixa per la riera de Metge.  Més al nord trobem, ja dins el terme de Castellar del Riu, el Pi de les Tres Branques, símbol de Catalunya i l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera a uns 2.000 mentres d'alçada, avui tancada.  En aquests espais els boscos i prats dónen un aire molt fresc sobretot a l'estiu, i bolets a la tardor, no en va Berga és una de les capitals dels bolets a Catalunya.

A dins de la ciutat podem destacar el centre històric amb la Plaça de Sant Pere, amb l'església homònima i l'ajuntament, així com el Museu del Circ.  Els dos passejos de la Pau i de la Indústria són ideals per passejar.

El romànic molt extès en aquestes terres, també hi és present a Berga, amb l'església i pont de Sant Quirze de Pedret, situats al riu Llobregat a les afores de la ciutat, és un clar exemple del romànic berguedà.  Riu amunt trobem el Pantà de La Baells, on encara si fan activitats aqüàtiques i on la Presa ofereix una vista majestuosa.

Però si el Santuari de Queralt és el principal conjunt monumental de la ciutat, la Festa de la Patum n'es el principal reclam internacional.  Declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005, aquesta festa d'origen medieval es du a terme durant els dies de la setmana del Corpus (variable, normalment al juny), i es destaca per les seves danses, bèsties mitològiques, gegans, cap-grossos, i la presència del foc a través de diables i guites, la ciutat acull molts turistes que van a gaudir de la festa.

El Retiro, un espai de calma dins Madrid

El Parque del Retiro és un dels pulmons verds de Madrid, la capital espanyola.  Està situat al bell mig de la ciutat molt a prop de la zona de museus de la ciutat al districte homònim, té un extensió de 118 hectàrees, cosa que el converteix en un important pulmó de la capital.

La pau i la tranquil.litat es brinden en aquest espai verd, la seva gran extensió i els seus diferents espais fan d'aquest lloc un espai d'oci privilegiat tant per a autòctons com per a foranis. 

L'entrada més coneguda del parc, és l'accés des de la Puerta de Atocha amb el Paseo de las Estatuas i els seus jardins, entre aquestes estàtues podem destacar entre altres la de Ramon Berenguer IV, la de Doña Urraca o la de Sancho IV de León y Castilla. A més tota la part central està ajardinada de manera molt ben cuidada.  Ja a dins del Parc trobem alguna estàtua d'importància com la monumenal dedicada a Clara Campoamor.

La natura hi és ben present, amb tots els seus jardins, uns 23,000 arbres i molts arbustos.  Es destaca especialment "La Rosaleda" amb diversos tipus de roses de tots colors.  També és important mencionar l'espai al voltant del "Palacio de Cristal" amb castanyers, xipresos i un llac, durant les estacions de l'any les tonalitats de la natura canvien especialment apreciables en aquest agradable espai per passejar.  L'anteriorment mencionat "Palacio de Cristal" data de finals de segle XIX, és l'edifici més imponent del Parc i actualment acull exposicions temporals. La fauna també hi és present en especial la presència d'esquirols i alguns insectes.

Si abans hem parlat del llac del "Palacio de Cristal", aquest és petit en comparació al gran "Estanque" llac del parc amb el monument a Alfonso XII, al voltant d'aquest gran llac, a la seva riba es fan tot tipus d'activitats al carrer ja siguin titelles, estàtues de mim o petites paradetes de venda de llaminadures.

També hi ha fonts monumentals com la del "Ángel Caído" al bell mig del parc o la de "La Alcachofa" a l'extrem sud-oest del Parc, fet que juntament amb l'antiga "Casa de Pescadores" entre altres, ajuden a monumentalitzar aquest espai.

La quantitat de camins, ideals per passejar o anar amb bicicleta, la calma i la natura que s'hi respira fa que sigui un lloc de visita obligada si un dóna una volta per Madrid.