Mirant cap a l'Atlàntic, envoltada de muntanyes, diferent a la resta del territori hi ha la Val d'Aran. Aquesta vall pirinenca està situada a l'extrem nord de Catalunya, limitant amb França, té com a artèria principal el riu Garona, que desemboca a l'Oceà Atlàntic a prop de Burdeus. La vall al mig dels Pirineus, està envoltada per altíssims pics que superen els 3.000 metres. Amb una població de més de 10.000 habitants, actualment viu del turisme i el comerç, encara que hi queden petites explotacions agràries. La principal particularitat de la vall és la seva llengua pròpia, diferent a la resta de Catalunya, l'aranès, un dialecte de l'occità i oficial a la vall.
De difícil accés des de Catalunya, actualment el nou Túnel de Vielha n'ha facilitat la comunicació, de més de 5 km de llargada, conecta la Ribagorça amb l'Aran. Al sortir per la boca nord del túnel arribem ja a Vielha (oficialment Vielha e Mijaran), la capital lloc de residència d'unes 6.000 persones i capital de la vall. És una ciutat dedicada al turisme i al comerç i on es destaca per un ric patrimoni històric tant al centre com a les poblacions que en depenen. Del nucli urbà de Vielha en destacarem l'església parroquial romànica de Sant Miquèu, dels segles XII-XIII i on a dins allotja el Crist de Mijaran, una preciosa talla romànica, la principal obra escultòrica aranesa. A dins el nucli urbà també trobem l'interessant Musèu dera Val d'Aran, situat dins la Tor deth Generau Martinhon, un palauet del segle XVIII a tocar del riu Nere, i on s'exposa la història, cultura, etnologia, fauna, flora, etc.. de la vall. A part d'aquest palauet, també trobem dins el nucli urbà diverses cases senyorials com Çò de Burgarol o Çò de Fedusa. A la ciutat també hi trobem la Fabrica dera Lana, del segle XIX, i on explica l'art i ofici de l'antiga indústria de la llana, molt present a tota la vall.
Fora del nucli de Vielha però encara dins el mateix municipi, trobem diversos exemples del romànic i gòtic aranesos, els més destacats dels quals són la de Sant Esteve de Betren, d'estil romànic i gòtic és una de les esglésies més boniques de la vall, la de Sant Martí de Gausac, i a Escunhau la romànica de Sant Pere del segle XII, a més en aquest nucli també hi trobem diverses cases senyorials, alguna tan antiga com la de Cal Perejoan datada al 1.393.
A Vielha, la vall es divideix entre el Baish Aran i el Naut Aran. El Baish Aran és la zona més propera a França, i on el riu Garona segueix el seu camí vers a l'Atlàntic. Està ple de pobles amb encant on en destacarem 3: Arres, Vilamòs i Bossòst. La petita Arres, a tocar de França és un petit poble aranès on es destaca la petita església de Sant Joan, i per les antigues Mines Victòria començades a explotar al 1.912 i fins al 1.952 si extreia plom i zinc i eren les més importants de la vall. A tocar d'Arres trobem el bonic poble de Vilamòs, destacat per l'església romànica de Santa Maria del segle XII, la capella de Sant Miquel del segle XI, considerada la més antiga de la vall i per l'Ecomuseu Çò de Joanchiquet, situat en una antiga casa pairal del segle XVII i mostrant la vida aranesa en una casa d'aquestes característiques. Garona avall trobem Bossòst el principal nucli del Baish Aran i on podem remarca l'església romànica del segle XII d'Era Assumpcion de Maria.
Per contra cap a l'est de Vielha trobem el Naut Aran, dominat pel municipi homònim i que actualment és un important centre turístic gràcies a les pistes d'esquí de Vaquèira-Beret. Format per diversos nuclis de població en destacarem alguns.
Per començar la bonica vila d'Arties, carrers empedrats, balcons florits, cases senyorials com la de Portolà i la imponent església romànica de Santa Maria d'Arties, el millor exemple del romànic aranès on a més es destaca pel seu retaule gòtic i les seves pintures murals sobre el Judici Final, fan d'aquesta població una de les més boniques i interessants de la vall. Baguergue és un altre dels nuclis importants del Naut Aran, destacat per l'església romànica de Sant Feliu del segle XIII i per Eth Corrau, un museu on mostra la vida d'aquesta zona de la vall. Salardú és el nucli més important, i on podrem veure una altra església romànica la de Sant Andreu amb un impressionant campanar i el Museu dèra Mola, un antic molí medieval reconvertit en museu per explicar el procés de fabricació, a través de la força motriu de l'aigua, del blat en farina.
Finalment Garona amunt, a través del Pla de Beret arribarem fins al Santuari de la Mare de Déu de Mongarri, patrona de la vall, d'estil romànico-gòtic del segle XVI, és un lloc primordial de la vall, i on a més del Santuari amb el Campanar octogonal en punxa també hi trobem els antics edificis de la rectoria i la borda reconvertits en refugi i restaurant respectivament. Òbviament tota la vall i també la zona de Montgarri està envoltat d'uns paisatges immensos i bellíssims que evoquen aquest racó dels Pirineus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario