El Vieux Lyon, l'immens patrimoni de la tercera ciutat francesa

A la confluència dels rius Rhône (Roine) i Saône trobem Lyon, la tercera ciutat de França amb més de 450.000 habitants, centre de la segona àrea urbana del país i segon pol econòmic de França especialitzat en la indústria siderúrgica, la premsa, la seda, els productes farmacèutics i els productes agroalimentaris de la Vallée du Rhône. La ciutat situada en un un punt estratègic va ser fundada al 44 a.C. pels romans, va tenir la seva època d'esplendor durant dels segles XV i XVI gràcies al comerç de la seda i a la banca. Fruit de la seva antiga i rica història n'ha quedat un immens patrimoni, un dels més importants d'Europa, situat majoritàriament al barri històric del Vieux Lyon i la veïna muntanya de la Fourvière.  Entre els rius Rhône i Saône trobem "La Presqu'île" on hi ha la major zona comercial i administrativa de la ciutat. Però ens centrarem en el patrimoni del Vieux Lyon i començarem justament en aquesta zona a la Place Bellecour.

La Place Bellecour (foto 2), aparentment rectangular però lleugerament trapezoïdal fou començada al segle XVII i acabada al XIX, és la tercera plaça més gran de França i la primera plaça d'Europa. Presidida per una estàtua eqüestre de Lluís XIV del segle XVIII és ideal per passejar-hi i pujar a la gran Nòria i observar una de les panoràmiques de la ciutat. En aquesta plaça, en un dels seus cantons en direcció al centre històric, els amants dels llibres o llibreters que no siguin francesos es sorprendran de trobar en un aparador llibres en altres idiomes, fins i tot el català, de fet és la llibreria "Decitre" l'única llibreria de la ciutat especialitzada en llengües estrangeres. Un cop vista aquesta delícia literària, creuarem el cabalós riu Saône i ens plantarem al Vieux Lyon.

Abans d'endinsar-nos al centre històric agafarem el funicular de la Fourvière que travessa per sota de la muntanya fins al cap d'amunt, donant a la plaça homònima. Just davant trobem la basílica neobizantina del segle XIX, actualment símbol de la ciutat i des d'on podrem observar una de les millors panoràmiques de la ciutat de Lyon (foto 1), tenint el centre històric als peus i veient també la Preque'île, els nous barris i a la llunyania les muntanyes alpines.

A la mateixa muntanya a prop de la basílica hi ha l'immens espai arqueològic de l'antiga Lugdunum (la Lyon romana). Hi podem veure el Grand Théâtre (foto 3), el teatre romà més antic de França, i el més petit teatre de l'Odéon, els jardins amb mosaics i restes d'antigues cases romanes, així com el Musée de la Civilisation Gallo-Romaine, un gran espai subterrani que ofereix una boníssima col·lecció d'inscripcions, monedes o estàtues de l'esplendorós passat romà de la ciutat.

Tornant a la Basílica baixarem cap al Vieux Lyon a peu, a través del Chemin du Rosaire (Camí del Rosari) envoltat de flors i jardins permet un tranquil passeig cap al centre històric. Arribem doncs ja al Vieux Lyon (foto 4), aquest centre històric és el major conjunt de cases i mansions renaixentistes i medievals de França i el conjunt del Vieux Lyon és una de les concentracions de patrimoni més importants d'Europa. El patrimoni del Vieux Lyon es pot observar als carrers Saint Jean, du Boeuf y de la Juiverie, les cases són el record del passat esplendorós dels banquers i comerciants de la seda. En aquesta zona destaquem l'Hôtel Gadagne del segle XV i seu dels Musée Historique de Lyon i del Musée de la Marionette, altres cases particulars que podem observar són l'Hôtel Paterin i el Boullioud. La vida gira entorn a la Place Saint-Jean, on trobem la Cathédrale Saint-Jean, començada al segle XII és la principal catedral gòtica del sud-oest de França, començada al segle XII es destaca pel seu gran rellotge astronòmic del segle XIV. Aquesta zona és una de les grans àrees d'esbarjo de la ciutat, amb moltes tavernes i bars, per tastar la bona gastronomia de la ciutat, botigues de moda, pubs i bars d'ambient, fet que la converteix en una de les zones més animades de la ciutat.

Beaune, terra de bon vi i d'hospitalitat

Principal centre vinícola de la Bourgogne, la ciutat de Beaune (foto 1) és un petit tresor enmig de les immenses vinyes, d'una de les regions més riques de França. La vinya i el vi són al centre de la vida d'aquesta ciutat, múltiples bodegues i caves estan presents tant a la ciutat com als voltants, i durant el mes de novembre tenen lloc les festes de Les Trois Glorieuses, on es subhasten vins, es fan degustacions i es fa la Cerimònia dels nous Cavallers del Vi, al majestuós edifici de l'Hôtel-Dieu.

Si un arriba en tren, la tranquil·la estació de Beaune no mostra el moviment que trobarem al centre històric, un centre al qual hi accedirem a través d'un bonic passeig arbrat amb comerços a banda i banda. Arribarem al centre històric amurallat, envoltat d'un canal d'aigua enjardinat i on encara hi podem trobar les antics safareigs i abeuradors d'animals. Entrem al centre per una de les portes de la muralla, un centre medieval molt ben restaurat, ple de comerços i restaurants i ple de turistes, en especial pels mateixos francesos i per italians.

Al centre hi trobem l'Hôtel des Ducs de Bourgogne, dels egles XIV i XVI i seu actual del Musée du Vin de Bourgogne, on s'exposa la història regional del vi, amb fotos, audiovisuals i eines tradicionals de la vinya. Més al nord trobem la Col·legiata de Notre-Dame (foto 2), d'estil romànic datada al segle XII i on es poden observar uns bells tapissos de llana i seda del segle XV.

Però sense cap mena de dubte, la ciutat és coneguda arreu (a part del vi) pel majestuós Hôtel-Dieu, els antics "Hospices de Beaune", un antic hospital fundat al 1443 per Nicolas Rolin i la seva dona després de la pobresa i la fam que van passar un cop acabada la Guerra dels Cent Anys, ant ells com els habitants de Beaune. Avui l'edifici es mostra majestuós i molt ben restaurat al turisme nacional i forani. L'edifici té forma rectangular amb un gran pati central, la Cour d'Honneur, presidit per un pou de ferro forjat i envoltat per porxos de fusta. Des del pati central es poden observar les esplèndides teulades de rajoles de la Bourgogne, multicolors i de diverses formes geomètriques que cobreixen bona part de l'Hôtel-Dieu (foto 3). 

La sala més gran important és la "Grande Salle de Soin" (Gran Sala dels Pobres, foto 4), amb el seu impressionant sostre de fusta policromada i les làmpares centrals amb 28 llits al voltant de la sala que servien per atendre els malalts i amb unes taules on hi servien el menjar. A la mateixa sala hi ha la preciosa capella on hi ha la talla medieval del Christ-de-Pitié. Una altra de les sales importants és la cuina presidida per una gran xemeneia i molt ben ambientada. Una altra de les estances és la farmàcia, també molt ben ambientada conserva les pots amb algunes pocions així com els estris que es feien servir a l'època medieval. A la sala de Saint-Louis hi ha un altra de les joies de l'edifici, el Políptic del Judici Final de Roger van der Weyden, del segle XV i dividit en dues parts per poder ser ben contemplat. Finalment altres sales a destacar són les de Sainte-Anne i de Saint-Hugues que inclouen alguns frescos i tapisseries que il·lustren la vida de l'època, entre ells el quadre d'unes monges rentant als safarejos.

La Serra del Montsec, antiga terra de frontera

A les primeres estribacions del Pre-Pirineu de Lleida trobem d'est a oest la Serra del Montsec, dos terços de la qual es troba a Catalunya i la resta a l'Aragó. Dos rius, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana creuen la serra perpendicularment de sud a nord, dividint la serra en tres parts. Ens centrarem en la part central de la Serra, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. La zona igual que la Segarra, l'Anoia i el Penedès era l'antiga zona de frontera entre els Comtats de la Catalunya Vella, al nord, i les terres antigament islàmiques de la posterior Catalunya Nova, al sud, fet pel qual està farcida de castells i torres de guaita.

Venint de Balaguer, en direcció Àger trobem primerament el Monestir de Bellpuig de les Avellanes, d'estil medieval i que actualment també té un hostal amb habitacions per poder passar-hi unes jornades de descans i relax, o bé com a punt de partida per fer activitats pel voltant. Seguim direcció nord i ja als peus del Montsec trobem la Vall d'Àger, un indret de gran bellesa que té com a centre neuràlgic la vila homònima d'Àger (foto 1). Àger està dominada per la Col·legiata de Sant Pere (foto 2) del segle IX romànica i construïda sobre els murs d'un antic assentament romà, està a més envoltada per les muralles del Castell d'Àger, tot el conjunt monumental fou erigit per Arnau Mir de Tost. Actualment el conjunt està restaurat i és interessant de visitar, des de la Col·legiata es pot observar una bonica panoràmica de la vall. Les antigues ermites medievals i les antigues cases restaurades engalanades amb flors fan del passeig per aquest poble molt interessant. La Serra del Montsec es mostra majestuosa amb els seus més de 1.600 metres d'altitud, ideal per fer excursions, parapent, escalada i observació astronòmica. No en va, al capdamunt de la serra hi ha instal·lat l'Observatori Astronòmic del Montsec, ja que el cel nocturn amb poca contaminació atmosfèrica i lumínica és un dels més nets tant de Catalunya com d'Espanya, ideal per l'observació dels astres.

Sortint d'Àger cap a l'est, anirem a trobar el riu Noguera Pallaresa, que baixa del Pirineu, travessant perpendicularment la Serra, en paral·lel a la línia de tren de Lleida a La Pobla de Segur, actualment anomenada "Tren dels Llacs" (foto 3) i la Carretera C-13. En aquest punt trobem ja el Pantà de Camarasa, en una de les muntanyes que l'envolten hi ha la torre medieval de la Baronia de Sant Oïsme, restaurada a peu de carretera i que es pot visitar. Endinsant-nos a la serra hi ha la població de Vilanova de Meià, coneguda pels seus productes gastronòmics, especialment les perdius amb la seva fira anual de novembre i també els melons.

Retornant a la Noguera Pallaresa, i direcció nord cap a Tremp, travessarem la serra a través del Congost de Terradets (foto 4), les elevades parets verticals que el riu ha anat erosionant i formant. Una meravella geològica que es pot observar a la zona de descans de la Font de les Bagasses, veient com l'home ha pogut construir la carretera i la línia de tren a través de ponts i túnels. Seguint cap al nord, a la cara nord de la serra trobem el Pantà de Terradets, actuament molt concorregut per fer-hi activitats nàutiques i d'esbarjo, en especial a la zona de Cellers. A l'est del pantà, al capdamunt d'un turó amb magnífiques vistes de la Conca de Tremp, hi ha el petit poble de Llimiana. Finalment a l'oest del Pantà hi ha el poble de Castell de Mur, dominat pel Castell homònim, actualment molt ben restaurat datant també del segle XI d'estil medieval, i un altre símbol d'aquesta antiga terra fronterera que és el Montsec.