Grenoble, la capital històrica del Delfinat

Envoltada de muntanyes, al bell mig dels Alps Francesos, la ciutat de Grenoble és la ciutat més poblada i considerada com la capital alpina de França.  Seu dels Jocs Olímpics d'Hivern l'any 1968, actualment és una ciutat dinàmica que combina art i història amb natura i modernitat, centre d'una aglomeració de més de 600.000 persones.  És la capital històrica del Dauphiné (Delfinat) i actualment capital del departament de l'Isère.

El símbol de la ciutat són "Les Boules" o bombolles, o millor dit el telefèric que puja del centre de la ciutat a la riva esquerra del riu Isère, fins al Château de la Bastille, dins el Massís de la Chartreuse.  El Château de la Bastille del segle XVI és un conjunt militar format pel castell i les muralles, des d'aquí es poden admirar unes precioses vistes de la ciutat i el seu entorn amb els massissos dels Vercors, a la dreta i de Belledonne (de més de 3.000 metres) a l'esquerra.  Prop de la Bastille hi ha un conjunt de camins i túnels excavats a la roca que són molt interessants de recórrer.

Per tornar a la ciutat, podem utilitzar de nou el telefèric o bé baixar tot passejant a peu, si ho fem passarem per l'interessant Musée Dauphinois, museu històric, arqueològic i etnogràfic d'història dels Alps i de l'esquí.  A part de les seves exposicions, és molt interessant també veure'n el conjunt del segle XVI amb les esglésies de Sainte-Marie, el claustre i els jardins, en un entorn de muntanya.  Seguidament ens trobem ja al barri de Saint-Laurent, a la riva dreta del riu Isère, i que és el barri italià de la ciutat.  Les cases d'estil italià estan farcides de pizzeries i "ristorantes" oberts pels seus habitants en bona part originaris de la regió italiana de Corato, al sud del país, en aquest barri en destaca les Portes de Saint-Laurent i de France del segle XVII.

Creuant el riu Isère, ens trobem l'entrada al telèferic i el barri del Vieux-Grenoble, el centre històric de la ciutat.  La Place Grenette és l'animada plaça del centre històric, freqüentada per autòctons i visitants, en destaca el Café La Table Ronde fundat el 1793, i el Palais du Parlement du Dauphiné, del segle XV i amb una preciosa façana blanca ornamental. A la mateixa plaça hi trobem l'església de Saint-André, fundada al 1228 d'estil romànic, una de les més antigues i importants de la ciutat, digne de visitar.  A tocar del telefèric hi ha el Jardin de la Ville, un parc públic urbà del segle XIX franquejat per dos importants edificis medievals la Tour de la Trésorerie i l'Hôtel de Lesdiguières. 

La zona de la Cathédrale de Notre-Dame, també peatonal com bona part del centre històric, es destaca per l'edifici homònim començat a construir al segle X, però amb moltes reformes posteriors, tot i això conté un dels ciboriums més espectaculars de tot el país.  A tocar de la catedral, a l'edifici de l'antic bisbat hi trobem el Musée de l'Ancien Évêché, un altre museu històric de la ciutat, en part subterrani sota la plaça mostrant els vestigis de les èpoques romana o medievals, en destaca sobretot les antigues muralles romanes i les ruïnes de l'antic Baptisteri del segle IV, a part de les exposicions explicant la història de la ciutat i del departament de l'Isère.

El Musée de Grenoble és un altre dels museus més importants de la ciutat, situat fora del centre històric a la riva esquerra del riu Isère, és el museu de belles arts i d'antiguitats, un dels més complets del país i el més antic (de finals de segle XVIII).  Té importants col.leccions d'art contemporani (segles XIX i XX) així com antic, destacat pel patrimoni procedent d'Egipte.  Annexe al museu hi ha la Tour de l'Isle, medieval i del segle XIV.

La ciutat també és un lloc ideal per passejar, a part del centre històric peatonal o les rives dels rius Isère i Drac, es destaca el Parc Paul Mistral, el més important de la ciutat de 21 ha. on hi destaca la Tour Perret del 1925, per l'Exposició de l'Hulla Blanca, així com alguns edificis del voltant com el nou ajuntament, el Palais des Sports (1968) o el Stade des Alpes (2008).  A més a més les nombroses muntanyes muntanyes del voltant, ja anomenades anteriorment són ideals per passejar entre natura, admirant entre altres les nogueres amb les Nous, el producte típic de la ciutat.

Patrimoni del Berguedà: les colònies industrials

Durant el segle XIX, Catalunya es va caracteritzar per la industrialització del país.  A part dels grans nuclis industrials de Barcelona, Sabadell, Terrassa o al Maresme,  va néixer, sobretot a la Catalunya Central, un conjunt de colònies industrials al voltant dels rius Llobregat, Ter i Cardener, que aprofitaven l'aigua d'aquests rius per fer funcionar les indústries tèxtils que s'hi anaven establint.  A la resta del país també van créixer, però de manera molt més dispersa, altres colònies i espais industrials.  Aquí ens centrarem en tot el conjunt de colònies tèxtils situades al Baix Berguedà entre Navàs i Berga, actualment aquesta zona és turísticament anomenada com el Parc Fluvial de les colònies.

Un total de 17 colònies faran la delícia dels amants de la història contemporània de Catalunya, envoltat per un indret natural.  Aquí destacarem les colònies més significatives.

Just després de Navàs i de la Colònia de Cal Forcada i entrant al Berguedà trobem l'Ametlla de Merola.  És una de les colònies més ben conservades, fundada al 1864, es destaca per la seva església parroquial, el teatre així com la Plaça, envoltada de les cases dels treballadors, totes elles actualment perfectament conservades de color blanc.

Llobregat amunt passem per Cal Riera, i després arribem a la Colònia Vidal, actualment convertida en museu, fou la darrera a fundar-se al 1901, en destaca la fàbrica situada a baix al riu, així com la Plaça, o les antigues cases dels obrers dels carrers, on encara hi viuen, els antics safareigs dels vius i dels morts, l'antic convent, o la fàbrica, oberta al públic gràcies al fet de ser museu.  

Seguint el curs del riu Llobregat passem per Cal Marçal i a tocar de Puig-reig trobem la monumental Colònia de Cal Pons.  Aquesta és segurament la més important, des d'un punt de vista monumental.  Això és gràcies a la seva entrada arbrada que ens arriba a l'eslgésia, coneguda popularment com la "Catedral del Llobregat", d'estil neogòtic.  Fundada al 1875, també es destaca per les dues torres neomedievals dels amos i el seu panteó familiar situat dins de l'església, la casa-convent de les monges i el teatre.

Continuem, i deprés del nucli de Puig-reig, trobem Cal Prat, El Guixaró (dins el terme de Casserres) i arribem als dos Viladomius, el Vell i el Nou.  És a Viladomiu Nou on també es mereix una visita, colònia fundada al 1897 després de la separació de Viladomiu Vell, està situada en una plana i en destaca la Torre de l'Amo de l'any 1902, d'estil neogòtic actual centre d'interpretació de les Colònies així com l'església del mateix any.

Després de Viladomiu, passem per la colònia de Cal Bassacs arribem a Gironella, i després ens trobem l'Ametlla de Casserres, de finals de segle XIX, es destaca per l'església historicista de la Mercè així com per la Torre de l'Amo, del mateix estil en forma de castell gòtic, molt típic de l'època.  Apropant-nos als primers contraforts pre-pirinencs trobem la colònia La Plana i la última, i també una de les més importants la de Cal Rosal.

La Colònia Rosal, popularment Cal Rosal, és la més septentrional de les colònies tèxtils del Berguedà, tenint la especificitat de pertànyer a tres municipis: Olvan, Avià i Berga.  Fou la primera colònia tèxtil fundada al 1860 i va tenir un gran desenvolupament, convertint-se en la fàbrica tèxtil més important de Berga.  Era, i és actualment, un important lloc de pas, entre la zona central de Catalunya i el Pirineu.  La colònia va créixer durant el segle XX i avui dia és la més dinàmica, amb botigues i el Mercat del Bolet a la tardor.

Le Marais, tradició i modernitat parisenques

El barri parisenc del Marais està situat a la riba dreta del Sena. Va començar a tenir certa importància al segle XIV quan es va començar a urbanitzar sobre l'antic "Marais", zona pantanosa que cobria aquesta zona de l'actual París. És actualment una zona de moda per autòctons i turistes, gràcies al seu animat ambient homosexual a la rue de la Sainte-Croix-de-la-Bretonnerie, i els bars i locals de disseny als carrers del voltant, o bé donant un tomb per la zona jueva, la més important de França.

Comencem el passeig, per aquesta zona a la Place des Vosges, construïda al 1605, aquesta elegant plaça totalment simètrica està envoltada per seixanta-sis bellíssimes cases senyorials, considerada com la plaça més bonica de la ciutat, d'ambient relaxat ideal per passejar-hi i degustar-hi un bon cafè en algun dels seus "cafés" o fer-hi també alguna compra. Si marxem cap a l'oest per la Rue des Francs Bourgeois a l'alçada del número 23 trobem el Musée Carnavalet. Aquest museu, situat a l'edifici homònim del segle XVI és un immens espai amb uns bonics jardins al seu interior dedicat a la història de la ciutat de París des de la Pre-història fins a l'actualitat. No només ocupa, l'edifici homònim sinó també l'Hôtel Le Peletier del segle XVII i l'edifici de l'Orangery, els edificis mateixos en mereixen una atenció especial. De fet aquest és un dels millors museus parisencs, digne de fer-hi una visita ben pausada.

Just davant del Musée Carnavalet hi trobem l'Hôtel de Lamoignon construït al segle XVI i que actualment és la seu de la Biblioteca Històrica de la ciutat. Seguint la mateixa ruta, a la banda esquerra hi ha el barri jueu, amb carrerons, sinagogues, així com bells edificis del segle XVIII a la rue de Rosiers. Però no és fins que arribem a la Rue du Temple, on trobem el Musée d'Art et Histoire du Judaïsme, un encantador museu que repassa des de l'època medieval fins a l'actualitat la densa història jueva de França, gràcies a les seves col.leccions, fotografies i documents històrics, no en va França és la seu de la més important comunitat jueva de la Unió Europea.

A la mateixa Rue du Temple, però més al sud hi trobem el barri gai de París, ple de botigues, bars i galeries d'art i disseny és actualment una de les zones més de moda de París, però alhora també les més cares. Ben a prop ens arribem a un dels actuals emblemes de la capital francesa el Centre Georges Pompidou. Aquest vanguardista edifici és seu del Museu d'Art Modern, ple de sales amb obres de Miró, Picasso, Matisse o Kandinsky, a part d'exposicions temporals així com bones vistes de la ciutat des de les galeries i terrasses superiors.

D'allà ens podem dirigir cap a l'Hôtel de Ville (l'ajuntament de la ciutat), aquest imponent i preciós edifici del segle XIX, es troba davant d'una preciosa i a la riba del Sena, just a l'altra banda hi trobem la famosa Île de la Cité, el cor històric de París, que mereix, però, una altra merescuda visita a part.

Lourdes, devoció pirinenca

Als peus dels Pirineus francesos, al departament dels Hautes-Pyrénées (Alts Pirineus), capital de la regió de la Bigorre, trobem la ciutat de Lourdes, mundialment coneguda per ser el primer lloc de pelegrinatge catòlic a França, i tercer del món, des del segle XIX.  Però Lourdes és molt més que aquest espai religió, i és que la ciutat envoltada de muntanyes respira, malgrat tot, un cert aire liberal, ja que es troba en unes terres de caire totalment progressista.  La definició de devoció pirinenca, defineix ben bé a la ciutat.

Per un cantó, devoció, efectivament la ciutat és un indret de pelegrinatge catòlic de primer ordre.  Fou en aquesta ciutat quan a l'any 1858 la jove Bernadette Soubirous es va dirigir a les coves de Massabielle i va veure, segons diuen, aparèixer la Verge en unes aigües de propietats curatives.  Des de llavors es creu que l'aigua és sagrada, i que cura malalties de manera miraculosa.  Aquesta història ha comportat una transformació a la Ville-Basse, part baixa, amb la imponent Basílica de Notre-Dame-du-Rosaire, les esplanades i jardins del voltant, aquesta basílica data de 1889, l'altra basílica important és la de Saint-Pie X, de caràcter totalment modern i que data de la segona meitat del segle XX. 

Seguint l'estela de Bernadette Soubirous ens endinsem au Vieux Lourdes, on trobarem cases datant de l'època medieval, on destaquem la Tour de Garnavie del segle XII així com la casa familiar de la ja citada Bernadette.  El Musée de Lourdes ofereix una visió històrica de la ciutat, centrant-se també en aquesta història.  També trobem en aquesta part de la ciutat, l'altre edifici important i històric de la ciutat, el Vieux Château, al capdamunt d'un turó dominant la ciutat, data del segle XII i actualment és la seu del Musée Pyrénéen, que explica detallladament la història dels Pirineus.

L'eix principal de la ciutat, el riu Gave de Pau, ofereix agradables caminades per la ciutat, admirant els seus jardins i tota la munió d'hotels, alguns d'històrics a les seves ribes.  Aquest mateix riu ens porta cap a la Ville-Haute, la part més moderna de la ciutat, on trobem edificis tan importants com l'Hôtel de Ville (Ajuntament) del segle XIX, o Les Halles (el Mercat) que ofereix productes frescos del Bigorre.

Però Lourdes a part de devoció també és pirinenca, efectivament ens trobem ja als Pirineus Francesos, des de la mateixa ciutat podem agafar un funicular per pujar al Pic du Jer, de prop de 1000 metres, on s'hi troba una gran creu il.luminada per la nit i on ofereix espectaculars vistes.  El Lac de Lourdes, és un espai protegit de les afores ideal per passejar-hi i respirar aire pur.  Més al sud de la ciutat, ja trobem els majestuosos Pirineus: des del Cirque de Gavarnie dins el Parc National des Pyrénées, un dels espais més espectaculars de muntanya dels Pirineus i de tot França, al Pic du Midi de Bigorre de gairebé 2900 metres o bé practicar el termalisme a Bagnères-de-Bigorre o a Barèges, població aquesta última famosa pels seus formatges i la seva carn de xai amb denominació d'origen.

És sens dubte, l'altra cara de Lourdes, menys coneguda però igual d'apassionant.

Perpinyà, ambient mediterrani al sud de França

La capital del departament dels Pyrénées-Orientales, és la ciutat més meridional de la França continental. Situada al bell mig de la Plaine du Roussillon-Plana del Rosselló, la ciutat de Perpinyà (en francès Perpignan) és la ciutat més important de la Catalunya Nord, i la principal ciutat de parla catalana en territori francès.  Així mateix la ciutat té, des del 2010, les llengües francesa i catalana com a cooficials.  La ciutat és a més un important mercat agrícola dels productes de la regió, especialment fruites i verdures (préssecs, peres, cols, albercocs i cireres) i vins.

La ciutat gaudeix d'un extens patrimoni.  El símbol i monument més conegut de la ciutat és El Castellet-Castillet construït al segle XV és una de les torres de les antigues muralles de la ciutat, al capdamunt podem  admirar una bona vista de la ciutat i el seu entorn, i a dins hi ha actualment la "Casa Pairal" el Museu d'Arts et Traditions Populaires Catalanes, amb una important col.lecció d'objectes de la història popular catalana de la ciutat. És sense cap dubte una visita imprescindible de la ciutat.  A través d'aquí podem entrar al Centre Històric ple de carrerons estrets, façanes pintades de colors vius i amb molt ambient.  Ens arribarem fins a la Loge de Mer-Llotja de Mar, important edifici històric d'estil gòtic del segle XV i l'antic edifici de l'Hôtel de Ville (ajuntament) de la mateixa època i que formen un important conjunt històric.  Després també tenim la Cathédrale de Saint Jean-Catedral de Sant Joan també de la mateixa època i el mateix estil, però on es remarcarà no l'edifici en si sino el Campo Santo, claustre-cementiri adjacent a la Catedral important conjunt lapidari força ben conservat.  

Al bell mig de la ciutat hi trobem l'imponent Palais de Rois de Majorque-Palau dels Reis de Mallorca, una important fortalesa del segle XIV, i envoltada de precisos jardins i que dominen tota la ciutat, una altra de les visites obligades de la ciutat.

El centre històric està ple de convents i esglésies on podem destacar el Couvent des Dominicains-Convent dels Dominicans del segle XIII i molt ben conservat, així com també el Couvent dels Minimes-Convent dels Mínims.

La ciutat també és un lloc ideal per passejar, el bon clima del que gaudeix fa que les passejades pel centre, com a la Place de la République, siguin una delícia així com també pels jardins a la vora del riu Têt i per les Allées Maillol, un important parc ple de plataners ideal per perdre-s'hi una estona.

Un altre edifici històric de la ciutat és la Gare (Estació), datada l'any 1858, d'estil clàssic i que Dalí la va qualificar com a centre del món.  A les afores de la ciutat hi trobem les antigues ruïnes de Ruscino, un assentament romà que són l'origen de la ciutat, així com els Estanys de Salses i Leucate, a la vora del Mediterrani, ideal per donar-s'hi un bany, pescar, navegar o passejar.

Finalment cal destacar la important activitat cultural de la ciutat, podem destacar dos esdeveniments: la Processó de la Sanch per Setmana Santa, la única d'aquestes característiques en territori francès i el Festival de Fotoperiodisme Visa-pour-l'image que se celebra al més de setembre en diversos espais de la ciutat i que té renom mundial.