Nancy, l'esplendor del segle XVIII

Envoltada de petits turons a la riba del riu Meurthe, la ciutat de Nancy, històrica capital de la regió de la Lorraine, és una ciutat dinàmica, important centre comercial i industrial i segona aglomeració urbana del nord-est de França amb més de 400.000 habitants. Es troba al centre d'una regió agrícola dominada pels conreus de secà, el conreu de fruites i verdures, en especial les prunes i per les vinyes de la regió. És així mateix un important nucli industrial sobretot de metal.lúrgica, agroalimentària, tèxtil i porcellana i ceràmica. La ciutat és mundialment coneguda per les seves tres places del segle XVIII, que són Patrimoni de la Humanitat.

Una mica d'història, durant els segles XVII i XVIII el rei polonès Stanislas Leszczinsky i la seva família es van haver d'exiliar a França després de la Guerra de Successió Austríaca, que van perdre, en recompensa van obtenir el Ducat de Lorraine. Durant el seu mandat va ser l'època daurada de la ciutat de Nancy, ja que es va construir una ciutat nova de forta monumentalitat i bellesa a l'estil dels palaus reials, la filla del rei es va casar amb el rei Lluís XV fet que la va convertir en reina i el Ducat passà definitivament a França durant el segle XVIII.

De l'època en destaquem les tres places de la ciutat, la més important de les quals és la Place Stanislas (fotos 1 i 2). És la principial plaça de Nancy, quadrada està envoltada de bonics edificis del segle XVIII, com l'actual Hôtel de Ville, l'Hôtel de la Reine, l'Òpera i el Musée des Beaux-Arts dedicat en especial a l'art nouveau. Al mig de la plaça, els jardins envolten l'estàtua dedicada al rei Stanislas ben ornamentada. Un altre aspecte important a destacar de la plaça són les portes d'entrada preciosament pintades de negre i preciosament ornamentades amb una bonica capa daurada símbol de l'opulència reial, una caracterísitca que també es dóna a les fonts i fanals de la plaça, no en va és considerada la plaça reial més bonica d'Europa. En una d'aquestes portes i a través de l'arc de Triomf de la Porta Héré ens arribem a la Place de la Carrière, una plaça allargada amb un passeig central envoltada de til.lers i edificis històrics en especial l'Hôtel Beauvan-Craon, actual Cort d'Apel.lació de la ciutat, així com l'antiga Borsa i l'Hôtel Héré, tots ells bonics edificis del segle XVIII. Finalment la tercera plaça és la més modesta Place d'Alliance, de forma quadrada presidida per una esplanada i una font d'estil barroc, envoltada de til.lers i d'alguns hôtels particulars, la plaça dóna una sensació de tranquil.litat i calma enmig de la ciutat.

Però la ciutat és molt més que les tres famoses places. El centre històric també posseeix diversos edificis i monuments des del segle XII fins al XVI. Es destaca la monumental Porte de la Craffe, (foto 3) gòtica del segle XIV en destaquen les dues torres amb teulada de pissarra i la creu de Lorraine al centre de la porta. Un altre edifici important és el Palais Ducal d'estil gòtic i que actualment és la seu del Musée Historique de Lorrain, enganxada hi trobem l'església dels Cordeliers, d'estil romànic datant del 1.477, la seva austeritat es contraposa amb les majestuoses tombes reials dels Ducs de Lorraine, a l'interior de la capella. L'edifici més antic de la ciutat és la Tour-de-la-Commanderie de Saint-Jean-du-Vieil-Aître, del segle XII, és un campanar únic vestigi de l'antiga església i és un dels pocs monuments romànics de la ciutat juntament amb l'anterior església dels Cordeliers.

La Ville-Neuve (ciutat nova), fou construïda a partir del segle XVI per expandir la ciutat, és de pla hipodàmic (en quadrícula), i és actualment una de les principals zones comercials de la ciutat. En destaca la Cathédrale de Notre-Dame d'estil clàssic del segle XVIII en destaquen els dos campanars i la cúpula central de la basílica. També d'aquesta època en són les tres portes d'accés com les de Saint-Georges i la de Saint-Nicolas.

A finals de segle XIX i a principis del XX la ciutat també va tenir el seu moment d'esplendor quan hi va aparèixer l'Art Nouveau, a través de l'escola de Nancy. Aquest art caracteritzat per les formes arrodonides simbolitzant la natura de colors vius i treballat pel ferro forjat, el vidre o la porcellana, similar al modernisme, va impregnar la ciutat deixant-ne un important llegat. En destaca dins una important col.lecció dins del Musée des Beaux-Arts, però també l'extens i interessant Músée de l'École de Nancy (foto 4), integrament dedicat a aquest moviment artístic. Les cases senyorials d'aquest art són ben presents a Nancy al barri de Saurupt, en especial la magnífica Villa Majorielle, datada al 1.902 i clar exemple de l'Art Nouveau francès, al centre de la ciutat en destaca l'edifici de la Chambre de Commerce et d'Industrie i la Brassserie Excelsior, preciosament decorada tot un símbol de Nancy.

Per últim i a part de les places destacarem dos importants espais verds i d'esbarjo a la ciutat, per un cantó el Cours Léopold, una llarga esplanada envoltada de nou per til.lers i seu d'importants fires i mercats, així com de la Sínia gegant que ens ofereix una bonica panoràmica de la ciutat. L'altre és l'enjardinat Parc de la Pepinière de 22 ha. és un jardí d'estil anglès, amb diverses estàtues i una rica flora, construït, com no podia ser d'una altra manera, per l'omnipresent rei Stanislas.

La Conca de Tremp, tranquil.litat en estat pur

La Conca de Tremp és la part central de la comarca del Pallars Jussà, poblada per uns 12.000 habitants és una fèrtil terra agrícola (cereals, lleguminoses, oli) gràcies al riu Noguera Pallaresa i als pantans de Sant Antoni (foto 1) i Cellers, és una terra molt tranquil.la ideal per fer-hi una escapada i deixar-s'hi perdre.

Venint de la Noguera pel Coll de Comiols a 1.356 metres d'altitud ens trobem davant d'una bonica perspectiva de tota la Conca Dellà, tenint com a centre el nucli d'Isona. Carretera avall i passant pels nuclis de Benavent i Biscarri ens trobem envoltats de boscos de pins i alzines i sobretot de camps de cereals (blat, ordi o panís). A la conca ens arribem fins al nucli d'Isona capitanejat per l'antiga església parroquial de Santa Maria d'estil gòtic, encara que el més interessant d'aquest poble és el Museu de la Conca Dellà-Parc del Cretaci (foto 2) on s'explica l'origen del municipi, romà: l'antiga Aeso, així com el passat prehistòric en especial tot el que fa referència als dinosaures. Complementant aquest passat paleontològic trobem diversos jaciments als afores del nucli urbà, el més important dels quals és el de la Mare de Déu de la Posa, on hi trobem l'ermita homònima, i on es podran descobrir petjades i jaciments d'ous de dinosaures molt extesos en aquesta zona. Retornant a Isona i en direcció Tremp podem fer una petita parada a l'àrea protegida de Basturs, amb dos estanys i una vegetació de ribera ideals per passejar-hi.

Seguint cap a Vilamitjana i creuant el riu Noguera Pallaresa ens trobem a Tremp, que amb més de 6.000 habitants és la capital de la comarca del Pallars Jussà. D'aspecte força modern, encara conserva racons i edificis del seu passat, el més important dels quals és l'església de Santa Maria de Valldeflors (foto 3), originària del segle IX per tant romànica però també amb elements d'estil gòtic. En podem destacar el campanar octogonal i la talla romànica homònima. Adherides a la nau de l'església hi ha les torres i restes de l'antiga muralla medieval, una antiga muralla que també és visible amb la Torre de Soldevila situada a l'actual Museu Comarcal de Ciències Naturals, ben a prop hi trobem la Rambla de Pearson, espai de trobada i passeig dels habitants de la població.

Continuem en paral.lel al riu Noguera Pallaresa i a la línia de ferrocarril de Lleida a La Pobla de Segur, passarem pels afores de Talarn i veurem la presa de Sant Antoni, podent veure llavors l'immens pantà homònim, el més gran de Catalunya i que és un veritable mar interior, envoltat per les muntanyes com les de la Serra de Boumort. Actualment el Pantà a part d'abastir d'aigua les terres agrícoles de la Conca de Tremp i el Pla de Lleida s'ha convertit en un lloc d'esbarjo gràcies a les embarcacions i a les "platges" tranquil.les que s'hi poden trobar. A tocar del Pantà hi ha el municipi de Salàs (foto 4), de carrerons estrets i cases antigues en destaca el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç, on s'han reconstruït 5 antics establiments comercials de principis de segle XX i s'han museïtzat: una barberia, un cafè, une estanc, una farmàcia i un comerç d'ultramarins i colonials, tots ells havien existit a Salàs en el passat.

A l'extrem nord del Pantà on es bifurca entre els rius Noguera Pallaresa i Flamisell hi ha La Pobla de Segur, amb 3.000 habitants és la segona població pallaresa i és, conjuntament amb Berga, la porta catalana als Pirineus. Final de la línia de Lleida a La Pobla, en destaca el complex modernista de la Torre Mauri, format per dos edificis el del Molí d'oli de Sant Josep en forma d'església neorromànica i la Casa Mauri, antiga casa senyorial d'estiueig molt ben ornamentada i actual seu de l'ajuntament. Dins el municipi de La Pobla de Segur també podem destacar les esglésies romàniques de Sant Joan de Vinafrescal, Santa Maria de Montsor i Sant Cristòfol de Puimanyons.

A tocar del nucli urbà de La Pobla de Segur, just a l'altre costat del Noguera Pallaresa però ja dins el terme de Conca de Dalt trobem el nucli del Pont de Claverol, conegut per ser la seu del Museu dels Raiers, visita obligada, on explica la feina dels raiers que transportaven amb embarcacions de fusta les mercaderies pel riu Noguera Pallaresa. Tornem a trobar el Pantà de Sant Antoni, per diversos camins que es poden fer a peu, bicicleta o vehicle gaudirem d'una natura gairebé verge i unes esplèndides vistes de tot el Pallars Jussà, un espai ideal per relaxar-se, passejar i gaudir de la natura. Finalment en aquesta zona trobem els dos antics nuclis d'Aramunt (el Vell i Les Eres), que conserven dues esglésies la bella església romànica de Sant Fructuós d'Aramunt i la nova a Les Eres, a més a més diverses restes d'antigues esglésies, així com diverses cases pairals estan repartides per tot el terme a mig camí entre les muntanyes del Boumort i l'omnipresent Pantà de Sant Antoni.