Història i natura al Conflent

La comarca del Conflent es troba situada en plena Catalunya Nord, a l'extrem sud de França.  Conforma la vall mitjana i alta del riu Tet, i és un indret ple d'història, així com també amb una natura majestuosa, molt característica dels Pirineus.

Venint de la Cerdanya podem accedir al conflent ja sigui en cotxe per la carretera nacional o en tren, una opció molt més recomanable, amb el turístic "Train Jaune/Tren Groc", aquest tren turístic uneix Latour-de-Carol/La Tor de Querol a la Cerdanya amb Villefranche de Conflent/Vilafranca de Conflent ja al conflent. Passa per uns paratges preciosos envoltats de muntanyes, valls i boscos de l'estreta vall del riu Tet.  Túnels i ponts destaquen en el recorregut d'aquest tren de muntanya, entre els que destaquem el Pont Gisclard un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari.  En aquesta zona destaquem les "Grottes de Grandes et Petites Canalettes" unes boniques coves, que actualment són un bon reclam turístic per la zona.  

Al sud del Conflent trobem el Massís del Canigó, una imponent muntanya que arriba als 2.784 m d'altitud i que és un símbol dels catalans i una de les muntanyes ideals per fer-hi excursionisme al sud de França.  En aquest massís, dins el municipi de Vernet, hi trobem l'abadia de Saint-Martin-du-Canigó/Sant Martí del Canigó, abadia benedictina del segle IX, d'origen romànic és un dels millors exemples conservats d'aquest art en aquestes contrades, i és també tot un símbol pels nord-catalans.

Seguint el recorregut del tren groc arribem al seu final a Villefranche-de-Conflent/Vilafranca de Conflent, és considerada una de les poblacions més boniques de França, perfectament conservada, és una vila totalment fortificada totalment amurallada.  Els seus carrers estan delicadament decorats amb jardineres plenes de geranis i altres flors, que hi donen una frescor i un to reconfortant.  A les muntanyes que envolten la vila hi ha el Fort Libéria, una important fortificació militar, actualment d'ús turístic i a la qual s'hi pot accedir per uns túnels i escalinates subterrànies que en fan un conjunt únic.  Tot aquest conjunt històric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2.008.

Seguint el riu Tet, ens aproparem fins a Prades/Prada de Conflent, la capital de la comarca és una bonica vila destacada pel seu mercat setmanal de fruites i verdures, i per la seva església de Sant Pere, coronada pel campanar romànic del segle XII, actualment la vila és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu.

Acabarem el recorregut pel Conflent, al municipi de Codalet on hi ha la impressionant abadia benedictina de Saint-Michel-de-Cuxa/Sant Miquel de Cuixà.  Fundada l'any 879, és el millor exemple del preromànic català.  En destaca el seu campanar de planta quadrada que domina tot el conjunt, així com el Claustre, posterior a la fundació, data del segle XII i d'estil romànic també és de planta quadrada i és un dels més importants de les terres de parla catalana.

La Cerdanya, el sol dels Pirineus

En plena serralada pirinenca trobem la Cerdanya, una àmplia i preciosa vall pirinenca capcelera del riu Segre, que gaudeix de moltíssimes hores de sol en el vessant sud de la vall.  Dividida des de l'any 1659 pel Tractat dels Pirineus entre Espanya i França, la desaparició de les fronteres al 1995 ha fet que actualment es posin en pràctica serveis i iniciatives comunes a ambdós costats, fent que la Cerdanya no siguin dues, sinó només una.

Comencem la nostra ruta a Bellver de Cerdanya, a la part oest de la comarca a la denominada Batllia.  És la segona població més important de la comarca després de Puigcerdà.  Dominada per l'església parroquial romàntica de Santa Maria i Sant Jaume, el seu petit nucli està sobre un puig dominant tota la vall.  Bellver està envoltat de prats i boscos, al sud trobem la majestuosa Serra del Cadí, amb impressionants contraforts de més de 2.000 metre d'alçada.  Dins el seu terme municipal trobem diverses esglésies romàniques on destaquem l'església de Santa Maria de Talló, datada ja al segle IX, es destacada per la seva portalada romànica així com el seu campanar i el seu absis.

De Bellver i seguint el riu Segre cap a l'est anem trobant els petits pobles ceretans amb les seves esglésies, com Isòvol, Bolvir o Ger.  A la dreta no deixem de perdre de vista la majestuosa Serra del Cadí on a Alp trobem les conegudes estacions d'esquí de Masella i Molina.

Al bell mig de la plana Ceretana, just a la zona fronterera i sobre un petit turó trobem Puigcerdà, capital i nucli més important de tota la vall.  L'arribada del tren va fer que es constituís com a vila d'estiueig ja a principis de segle XX.   Les cases modernistes i majestuoses en són un bon exemple al voltant del conegut Llac de Puigcerdà, lloc ideal per passejar.  En ple centre de la vila hi trobem el campanar romànic de Santa Maria, un altre dels símbols, és l'únic que es conserva de l'església homònima del segle XII destruïda al 1936 durant l'inici de la Guerra Civil.  A sobre de l'estació a la Plaça Cabrinetti hi ha un important mirador de la vall, ideal per observar amb calma l'imponent paisatge cerdà.  Una altra de les atraccions de la ciutat és el Museu Cerdà, on es dóna a conèixer la vida de la vall des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Seguint el Segre amunt, creuant la frontera trobem Bourg-Madame/La Guingueta d'Ix, on aquí l'accent francès hi és ben present així com les típiques jardineres que adornen tot el petit municipi.  Aquí es pot agafar el denominat "Tren Groc/Train Jaune", un tren turístic que recorre la part francesa de la Cerdanya i el Conflent, passant per paratges de gran bellesa.  Just després arribem a Llívia, enclavament espanyol dins de França, típica població pirinenca famosa per la seva antiga farmàcia (la més antiga d'Europa) i la seva parròquia romànica amb el seu orgue.  De Llívia cap al sud, i de nou en territori francès, trobem Osséja/Oceja població fronterera coneguda pel seu balneari i també pel seu parc urbà amb el Llac, ideal també per passejar-hi, respirar-hi aire pur o menjar a l'aire lliure.

Seguint  cap al nord, trobem Saillagouse/Sallagosa capital de la part francesa de la Cerdanya, i important nucli de mercat.  Més al nord i ja a gran alçada trobem Font-Romeu, important nucli turístic i d'esports d'hivern, conjuntament amb la veïna Bolquère/Bolquera.  Les dues poblacions gaudeixen d'una gran quantitat d'hores de sol, similar a les poblacions mediterrànies, inclús a l'hivern, fet pel qual se les anomena el "Sol del Pirineus".  Això és degut al fet que es troben al vessant sud de les serralades septentrionals de la Cerdanya, a una gran altitud fet que provoca que en dies assoleiats el sol en sigui el protagonista.  No en va aquesta gran altitud també es manifesta a l'estació de tren de Bolquère/Bolquera la més alta de tot França.  A Font-Romeu a més es poden destacar els miradors i les immillorables vistes sobre tota la vall, així com també la "Central Solar d'Odeillo" una de les més importants d'Europa.

Finalment a dalt de tot de la vall, abans d'arribar al Col de la Perche/Coll de la Perxa, ja dins la comarca del Conflent trobem Mont-Louis/Montlluís, ciutat fortificada per Vauban al segle XVII amb unes imponents muralles i una ciutadella impressionant, val la pena fer-hi una visita i "perdre's" pels seus carrerons medievals, les seves antigues cases i les seves muralles.  Actualment aquesta petita ciutat fortificada és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Hyde Park, el pulmó verd de Londres

Londres, la capital britànica, és amb uns 12 milions d'habitants a la seva aglomeració urbana, l'anomenat "Greater London", la ciutat més poblada de la Unió Europea.  Malgrat això, té racons que conviden a la calma, la tranquil.litat, l'olor a la natura, fet que ens porta a deixar de pensar que en realitat ens trobem dins una gran ciutat.  Un d'aquests espais és Hyde Park un dels parcs més importants i veritable pulmó verd de la ciutat.

Accedim a l'immens Hyde Park per Lancaster Gate (secció nord) i comencem pels jardins italians, amb belles fonts recorden especialment els parcs de les ciutats italianes i del Mediterrani, just allà és on comença l'anomenat Serpentine, l'immens llac urbà de Hyde Park, que parteix el parc en dues parts.  Anem per la riba sud, la fauna, especialment els ocells hi són ben presents i arribem al "Diana Memorial Fountain", una font on l'aigua no para de brollar envoltada de molta gespa, en record de la Princesa Diana de Gal.les.  Més a l'oest trobem el Palau i Jardins de Kensigton, amb una varietat molt grans de flors i arbres, com plataners o xipresos.  De fet la quantitat d'arbres al parc és molt elevada fet que en proporciona una agradable frescor.

Seguint el Serpentine per la riba sud arribem a l'antiga casa de pescadors avui reconvertida en restaurant, de pedra i arquitectura típica anglesa és una preciosa i deliciosa estampa londinenca, mereix la pena aturar-s'hi i admirar-la, juntament amb els peixos i aus del llac.  D'aquesta edificació en podem destacar la bonica torre del rellotge, amb el rellotge daurat i coronada per una veleta que marca els vents durant tot el dia.

Després arribem al jardí de les roses, es destaca per ser uns jardins molt ben cuidats amb roses de tots colors, fet que hi dónen molt de color, a part de les clàssiques roses vermelles en destaquen també per les roses blanques, així com altres flors com lliris.  Sense cap dubte val pena passejar-hi i sentir les olors i fragàncies tan bones que fan.  Arribem doncs a l'extrem sud-est del Parc, una de les altres entrades principals on hi ha el Wellington Arch, en memòria dels soldats caiguts a la Batalla de Waterloo. 

Però si anem Parc amunt, a l'altra banda del Llac Serpentine, arribarem a l¡extrem nord-est del Parc, aquesta és curiosament, l'entrada principal del Park, amb l'imponent Marble Arch (Arc de Marbre) i el famós Speaker's Corner, on cada dijous, qui ho vol pot pronunciar, sobre una petita tarima, el què pensa o vol, és una de les activitats més conegudes de la ciutat, i ahora també de les més antigues.

Finalment no podem deixar de visitar el Parc, sense abans haver conegut l'Holocaust Memorial, en record de les víctimes de la Segona Guerra Mundial i el 7 July Memorial, en record de les víctimes dels atemptats de 2005.  Ambós memorials es troben dins el Parc, en mig dels arbres i jardins que els envolta i que dónen una sensació de pau interior molt gran.

Capvespre pel Centre Històric de València

 El sol es comença a pondre a la ciutat de València, capital de l'Horta a la vora de la Mediterrània.  La ciutat és la tercera més important d'Espanya i un importantíssim centre agrícola, especialment gràcies als seus productes com les taronges, mandarines, llimones i la refrescant orxata.  Té un important patrimoni cultural i històric que mereix la pena fer-hi un cop d'ull.

Amb els últims rajos de sol, les llums comencen a aparèixer pel Centre Històric de la ciutat, l'anomenat districte de Ciutat Vella.  Un bon punt de partida per passejar és l'Estació del Nord, principal estació ferroviària de la ciutat i que destaca pel seu estil modernista en especial per tota la seva ornamentació floral i amb aspectes sobre la vida local valenciana, l'edifici és símbol de l'expansió urbana de finals de segle XIX i principis del XX.  Anant cap al nord arribem a la Plaça de l'Ajuntament, encapçalada per una impressionant font il·luminada i rodejada per tot de majestuosos edificis també molt ben il·luminats, destacant l'edifici de Correus i sobretot el de l'Ajuntament, un edifici que data d'entre finals de segle XVIII i principis de segle XX, a part de l'edifici pròpiament consistorial també s'hi trobal el Museu d'Història de la Ciutat.

Seguint cap al nord i tot just abans d'arribar a la Catedral, cap a l'esquerra trobem l'església de Santa Caterina, una preciosa església gòtica del segle XV.  Seguint cap a l'esquerra arribem al Mercat Central un edifici modernista del segle XIX i que encara avui és el principal mercat de la ciutat.  Just davant trobem un dels edificis més importants de la ciutat: la Llotja de la Seda.  Aquest edifici del segle XV és símbol de la riquesa de la burgesia valenciana de l'època, amb una sales preciosament decorades i un pati ple de tarongers, aquí el gòtic, en aquest cas civil, també hi és present.  Aquest majestuós edifici és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1996.

Tornem enrera i arribem a la Plaça de la Reina, és una de les places principals de la ciutat, rodejada de bonics edificis dels segles XVIII i XIX, està presidida per la Catedral gòtica del segle XIII i on podem destacar l'imponent Campanar anomenat popularment com a "Miquelet" i que s'ha convertit en un símbol de la ciutat.

Seguint cap al darrere de la Catedral arribem a la Plaça de Manises, una altra de les places més importants de la ciutat on a part de la Catedral, també hi trobem l'antiga església de la Verge dels Desemparats així com el Palau de la Generalitat Valenciana, un preciós edifici gòtico-renaixentista del segle XV.  Al vespre la Plaça està tota minuciosament il·luminada, especialment la font que en presideix la plaça.

Seguint el camí direcció nord, ens trobem el Palau de Benicarló, un altre preciós edifici gòtic del segle XV, actualment seu de les Corts Valencianes. Més al nord arribem a l'antic llit del riu Túria, actualment reconvertit en Parc Urbà, és en aquest lloc on trobem les Torres de Serrans.  Aquestes Torres són juntament amb les Torres de Quarts els vestigis que queden de les antigues muralles medievals i que permeten finalitzar aquest bonic recorregut pel Centre Històric de la ciutat.

Annecy, l'encant francès dels Alps

La capital de la Haute-Savoie (Alta Savoia) és en l'actualitat una preciosa ciutat alpina, important centre turístic i una ciutat balneària situada dels Alps.  Amb uns 50.000 habitants, s'ha convertit en el principal centre turístic dels Alps Francesos, és coneguda com la "Venècia Alpina" gràcies als cursos d'aigua que creuen la ciutat, el riu Thiou i el Canal de Vassé, així com el gran llac homònim, que en fan una bonica estampa alpina.

Sense cap mena de dubte el riu Thiou és l'artèria principal de la ciutat, flanquejada per bonics carrers porxats molt ben ornamentats, la frescor de l'aigua i les flors fan d'aquest indret un dels llocs més visitats de França.  Al mig del riu, hi ha el Palais de l'Isle, situat en una petita illa i accessible per diversos ponts, és el monument més important i fotografiat de la ciutat, construït al segle XII, fou l'antiga presó i actualment acull un centre d'interpretació sobre la ciutat. 

Semblant al riu Thiou, hi ha el Canal de Vassé, flanquejat igualment per una bonica ornamentació floral, és un espai molt agradable per passejar, el canal desemboca al llac d'Annecy a l'alçada del "Pont des Amours" un dels espais més romàntics de la ciutat, per tot tipus de parelles, no en va la ciutat és una popular destinació gay-friendly.   Aquest pont és un clar exemple de l'arquitectura de ferro del segle XIX i uneix dues ribes a la vora del llac on trobem els Jardins de l'Europe i Le Pâquier, dos espais verds urbans ideals per passejar, també és en aquesta part on trobem l'Hotel Impérial mostra de l'esplendor burgesa de principis de segle XX.  A la part sud de la ciutat, sobre el turó hi ha el Château d'Annecy, la fortalesa medieval del segle XII i que permet albirar unes espectaculars vistes de la ciutat i el seu entorn, a més a dins del castell hi ha el Centre d'Interpretació dels Llacs Alpins. 

A part del riu Thiou i el Canal de Vassé, l'altre fantàstic espai de la ciutat és el Lac d'Annecy i les seves ribes.  Són ideals per passejar tot l'any, i a l'estiu es converteixen en diverses platges que en permet gaudir-ne del bany, l'entorn és immillorable amb la bonica ciutat medieval i les muntanyes alpines de Semnoz, Roc de Boeufs i Bornes, que arriben fins als 2.500 metres.  A part dels banys, les activitats nàutiques i la pesca i són molt presents, així com les caminades i rutes de senders pels voltants.  L'entorn és francament espectacular.

Un altre interès d'aquesta ciutat són les festes i festivals que si celebren tot l'any.  Cal destacar el Carnaval, un dels més importants i elegants de França, les Fêtes du Lac, amb focs artificials, atraccions, exposicions, etc.. al voltant del Llac i el "Retour i descente des Alpages" on se celebra la festa de la transhumància alpina francesa, amb vestits regionals, productes locals, bestiar i música.

Del Pilar a l'Expo, un passeig per Zaragoza

El riu Ebre, és l'artèria principal de la dinàmica capital aragonesa, la ciutat de Zaragoza és un dels nuclis més importants del nord-est d'Espanya, situada estratègicament a la ribera de l'Ebre, és un important centre de transport i comunicacions, així com la segona ciutat més gran de l'interior d'Espanya.

Capital de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, val la pena aturar-s'hi i donar-hi una passejada.  La impressionant Basílica del Pilar, és el monument més conegut i identificatiu de la ciutat,  el temple acabat al segle XVIII és d'estil barroc, amb 4 campanars a cada un dels cantons del temple, des de dalt s'ofereixen unes esplèndides vistes de la ciutat i el seu entorn, arribant a veure els Pirineus i el Sistema Ibèric en dies clars.  A dins podem veure la imatge de la verge del Pilar, així com dues antigues bombes de la Guerra Civil Espanyola, caigudes al temple però que no van arribar a explotar.

Al davant hi trobem la moderna i àmplia Plaça del Pilar, ideal per passejar, i on hi podem observar el Palau de "La Lonja" d'estil renaixentista i "La Seo" la catedral de Sant Salvador d'estil mudéjar, típic de l'Aragó, situada en un extrem de la Plaça.  És just en aquest extrem que ens podem submergir al subsòl de la ciutat, d'origen romà, amb les restes de les muralles, antigues cases i els antics molls romans del riu Ebre. 

És a l'Ebre on podem passejar riu amunt, admirant l'antic pont romà, els seus jardins, i els moderns edificis de la ciutat, l'aire fresc i l'aigua fan que la passejada sigui molt agradable.  Al cap d'una estona podem arribar fins al "Palacio de la Alfajería", actual seu de las Cortes de Aragón, el palau construït pels àrabs al segle XI, és també d'estil mudéjar i la preciosa herència àrab és present en bona part de les sales del palau.

Seguint Ebre amunt, arribem a la zona coneguda com el "Meandro de Ranillas", on ha quedat l'immens espai heretat de l'Expo sobre l'aigua del 2008.  En aquest espai, hi han quedat espais verds, per passejar, antics pabellons i sobretot els que han tingut continuitat després, com la "Torre del Agua" un elevat edifici de 76 metres, l'Aquari fluvial més gran d'Europa, els diversos ponts, com la "Pasarela del Voluntariado" i el "Pabellón-Puente· que connecten les dues ribes de la ciutat i el Telèferic.  Un telèferic que connecta aquest espai amb la moderna i gran estació ferroviària de Zaragoza Delicias.

Un passeig per Zaragoza, pel sempre omnipresent riu Ebre.

Llívia, Espanya dins de França

La petita vila catalana de Llívia es troba al bell mig de la plana la Cerdanya, fundada pels romans, conserva pràcticament intacte el seu petit centre hisòric.  Però és justament aquesta història, que han fet de Llívia una peculiaritat geogràfica en l'actualitat.

La seva peculiaritat s'origina al 1659 amb el Tractat dels Pirineus, el tractat va posar fi a les disputes territorials entre Espanya i França.  En el tractat, Catalunya quedava dividida, la part nord que incloïa les comarques del Rosselló, el Vallespir i el Conflent passaven definitivament a França, és el que es passaria a anomenar la "Catalunya Nord".  Però la comarca de la Cerdanya, va quedar partida, la part sud es mantenia dins Espanya, però la part nord també passava a França, tota la part nord excepte les localitats amb el títol de "vila", l'única que l'ostentava era Llívia, per això aquesta vila va romandre dins Espanya, tot i està geogràficament en territori francès.  Per aquest fet Llívia és un enclavament espanyol en territori francès.  Connectada amb Espanya, per Puigcerdà, per una carretera internacional, els tractas europeus de Schengen van fer que a partir de 1995 les fronteres desapareguessin i que es pogués accedir a la vila des de qualsevol carretera francesa.

L'encant d'aquest rau en el seu antic nucli històric, amb cases de pedra i teulades de pissarra, típica estampa d'un poble pirinenc.  L'església parroquial, d'estil romànic, és imponent i en destaca especialment el campanar i el seu impressionant orgue, un dels més importants de Catalunya, fet pel qual s'organitzen festivals de música en aquesta vila.

Tot i això, Llívia és turísticament coneguda per la seva antiga "Farmàcia", la més antiga d'Europa, d'origen medieval datada al 1594, avui dia museïtzada i que reflexa la història farmacèutica amb remeis, herbes, aparells farmacèutics antics, etc...

Per sobre de Llívia hi ha un petit puig, amb les restes de l'antic castell, des d'on es pot veure una bonica panoràmica del poble, envoltat de camps i de tota la Cerdanya, amb la Serra del Cadí al sud, i les muntanyes del Carlit al nord, les vistes són d'una impressionant bellesa, mereixedores de petits moments de respir, calma i observació.

Verdun, en record de la Primera Guerra Mundial

Envoltada de camps, boscos i acollidors pobles, trobem la ciutat de Verdun, situada al nord-est de França a la regió de la Lorraine, actualment la ciutat té un aire modern i turístic, fruit del convuls any 1916, quan es va lliurar la "Batalla de Verdun" de la Primera Guerra Mundial, que va provocar la mort de 250.000 persones, entre ciutadans i sobretot soldats francesos i alemanys.  Els memorials sobre aquesta Batalla són avui dia el millor record i homenatge a aquella sagnant batalla que va canviar per sempre aquesta ciutat.

Quan un arriba a la ciutat, els canals i el riu Meuse, dónen un aire turístic i senyorial a la ciutat, que fan que un passeig per aquesta ciutat sigui una delícia.   La Porte Chaussé, que amb dues torres és la principal entrada de la ciutat són pràcticament les úniques restes del que queda de les antigues muralles, desaparegudes al 1916.  Els carrerons de la ciutat estan minuciosament cuidats i plens de botigues.  La ciutat està construïda a la falda d'un petit turó, on hi ha les restes de l'antiga ciutadella construïda per Vauban al segle XVII on hi ha la Cathédrale-de-Notre-Dame, és el principal temple romànic del nord-est de França, molt ben conservat, tot i que en part fou reconstruït després de la Guerra, i amb unes magnífiques vidrieres.  

Just al costat tenim el Palais Épiscopal, seu de la Biblioteca i del Centre Mondial de la Paix (Centre Mundial del Pau), on s'explica detalladament la Batalla de Verdun i com va afectar la ciutat, l'emoció i el record s'apoderen del visitant, però alhora l'esperança de veure com la ciutat se'n va sortir, és una visita obligada de la ciutat.

Però el record de la Primera Guerra Mundial és ben viu tant a la ciutat com al seu entorn, a part del Centre Mondial de la Paix, diversos monuments recorden sobretot els milers de soldats morts i ferits durant la Guerra.  Es pot destacar la Porte de Saint-Paul, el "Monument aux Enfants de Verdun morts pour la patrie" (Monuments als nens de Verdun morts per la pàtria) o el "Monument à la Victoire et aux Soldats de Verdun" (Monument a la victòria i als soldats de Verdun).

Els voltants de la ciutat van ser un altre viu testimoni de la Batalla, sobretot a la població de Douaumont.  Aquí hi trobem les antigues trinxeres, obertes al públic i amb constants homenatges als soldats francesos morts, diverses creus i encara restes de metralla de la Guerra.  Però el més conegut d'aquest poble és l'imponent Ossuaire de Douaumont, un immens claustre on hi reposen les restes d'uns 130.000 soldats alemanys i francesos que encara avui no han estat estat identificats i que reposen conjuntament.  Just davant hi ha un cementiri amb les tombes d'uns 16.000 soldats francesos.

La història, la guerra i el record es barregen en aquesta antiga ciutat, i que avui són símbols de la pau.

Vall de Núria, un paradís pirinenc

Des de Ribes de Freser s'ha d'agafar el tren cremallera que en 45 minuts ens portarà a la Vall de Núria, el tren cremallera és l'única via d'accés a aquesta vall pirinenca.   Passa pel poble de Queralbs, encara que és el seu entorn muntanyós dels Pirineus el seu atractiu.  Salva en poc més de 12 km un desnivell de 1.000 metres (dels 900 de Ribes als 1.900 de Núria),  Al final del recorregut un arriba a la Vall de Núria, que hom pot anomenar una vall paradísiaca.

Envoltada per les altes muntanyes pirinenques, aquesta vall està situada al nord de la comarca del Ripollès a tocar de la frontera amb França, el fet que només s'hi accedeixi amb tren cremallera o a peu, pels nombrosos camins, fa que sigui un indret amb un aire molt pur i gairebé verge.  Quant la neu de l'hivern es fon a la primavera dóna peu a una explosió de colors vius, flors silvestres, prats verds i boscos frondosos. 

A l'arribar a la vall trobarem el llac amb el majestuós Santuari de la Mare de Déu de Núria, un lloc on respira pau i reflexió.  Just davant el Santuari, trobem el llac del mateix nom, amb tot de prats ideals per passejar, estirar-se o fer-hi un most.  La puresa fa que l'aigua del llac sigui ben cristal.lina.  Ben a prop trobem la petita ermita romànica de Sant Gil, patró de la vall.  Seguint el camí de l'ermita al voltant del llac anant cap al sud, podem pujar fins a l'agulla del mirador, on s'ofereix una esplèndida vista de tota la vall i de les muntanyes dels voltants: Finestrelles, Noufonts, Noucreus, així com el Puigmal (de 2.910 metres).

A l'hivern s'ofereix la possibilitat de practicar l'esquí alpí, pujant a través del telecabina del Pic de l'Àliga, la resta de l'any també és possible pujar-hi per pujar al refugi, des d'on es pot practicar el senderisme o admirar els meravelloses vistes de la vall i els Pirineus.



Mulhouse, la "Manchester francesa"

Situada al nord-est de França, la ciutat de Mulhouse és la segona ciutat més gran de l'Alsace (Alsàcia), situada estratègicament molt a prop de les fronteres de Suïssa i Alemanya, fou a partir de segle XVIII el principal centre de la Revolució Industrial a França, fet pel qual se l'anomenava la "Manchester francesa".

A diferència de les altres ciutats alsacianes, Mulhouse no disposa d'un extens patrimoni medieval.  És una ciutat d'aire més contemporani que fou durament bombardejada durant la Segona Guerra Mundial.  Malgrat això la ciutat disposa d'un extens catàleg patrimonial, especialment relacionat amb el patrimoni industrial.

La ciutat és coneguda pels seus museus històrics industrials, fruit del seu passat, els més importants són:

-La Cité du Train, o museu nacional del ferrocarril francès, és el principal museu ferroviari d'Europa, amb una extensa exposició de màquines històriques que faran la delícia dels amants dels tren, n'és una visita obligada.  A més d'explicacions sobre fets històrics relacionats amb el ferrocarril, com la construcció dels primers ferrocarrils alpins o el transport de mercaderies.

-Situat al costat de la Cité du Train, trobem Electropolis, el gran museu de la tècnica francès, és el principal museu europeu dedicat a l'electricitat.

-Si la Cité du Train és per als amants del ferrocarril, la Cité de l'Automobile ho és per als amants dels vehicles.  Amb una exposició de 500 vehicles és el museu dedicat als automòbils més important del món.  Fundat als anys 70 del segle XX pels germans Schlumpf, en destaca les seves col.leccions de Bugatti i de Rolls Royce.  El museu es troba dins una antiga fàbrica fet pel qual el mateix edifici mereix una especial atenció per part del visitant.

Però el passat industrial també és present a la ciutat en altres indrets.  La Place de la Bourse, allotja l'antic edifici de la Borsa, símbol del ric passat industrial de la ciutat.  Al barri de Rebberg hi trobem les antigues mansions burgeses del segle XIX, fruit de la fortuna dels industrials de la ciutat, a més de la Tour Bélvedère avui reconvertida en un esplèndid mirador urbà.  També hi ha la Cité Ouvrière, clar exemple de les antigues cases d'obrers de pedra amb carrerons estrets avui dia molt ben conservats.

Però el passat històric no només és industrial.  La Place de la Réunion és el centre medieval de la ciutat envoltat de cases pintades plenes d'esgrafiats com la Maison Mieg, en aquesta plaça hi trobem la Catedral neogòtica de Saint-Étienne i l'antic ajuntament avui reconvertit en museu històric municipal.  La Tour de Bollwerk és l'única que es conserva de les antigues muralles medievals, i és actualment un símbol de la ciutat.

Els espais verds també tenen el seu lloc a Mulhouse, al barri de Rebberg trobem el Parc Zoològic i el Jardí Botànic, i travessant la ciutat d'est a oest hi ha el Canal du Rhin-Rhône, amb jardins al seu voltant ideals per passejar.  La ciutat també és punt de partida pels excursionistes que es dirigeixen als suaus contraforts de les muntanyes del Sundgau, al sud de la ciutat, prop de la frontera suïssa.

Rheinfelden, dualitat a la vora del Rin

Entre les ciutats suïsses de Basilea i Schaffhausen, el riu Rin fa de frontera entre Suïssa (a la riba sud) i Alemanya (a la riba nord), i és en aquesta frontera on trobem Rheinfelden, que no és una sinó dues. Dues ciutats homònimes separades pel cabalós riu Rin.

Al sud, a la part suïssa trobem l'antiga ciutat de Rheinfelden, fundada al s.XI és la ciutat més antiga del cantó d'Aargau (Argòvia).  Ciutat molt ben cuidada i harmoniosa amb les seves antigues cases preciosament decorades, la ciutat destaca pels seus carrers empedrats amb un aire medieval que ens fa reviure l'esplendor de l'edat mitjana fins i tot en dies de pluja.  Val la pena passejar pels seus carrers, observar i fotografiar les seves fonts com la de Bunneret delicadament ornamentada.  Arribar-se fins a les antigues muralles o visitar l'antiga església de Sant Joan, amb uns preciosos frescos, i que per un petit camí permet accedir a una de les terrasses sobre el riu Rhin, són alguns dels indrets imprescindibles d'aquesta ciutat.  Aquí es pot contemplar el riu, la ribera alemanya ,o l'antic balneari, a part de les cases penjants de la ciutat, que formen l'estampa més coneguda de la ciutat.

El principal carrer és la Marktgasse (Carrer del Mercat), on s'observa aquest encant, a l'extrem oest del carrer trobem l'antiga casa de la Duana i l'antic pont restaurat i obert al trànsit que connecta amb la riba nord, travessar-lo permet veure el Rhin en la seva majestuositat i ens permet arribar a Alemanya a peu.

La Rheinfelden alemanya, és la ciutat nova, edificacions més modernes, les més antigues daten del segle XIX com l'església de Sant Josep.  La ciutat es va separar de la seva homònima suïssa al 1802, quan va passar a Alemanya.  Si la ciutat no és, i a diferència de la seva homònima suïssa, monumentalment destacada, si ho és per la quantitat d'espais verds, tant urbans, com d'accés als frondosos boscos de la Selva Negra Alemanya. També val la pena aproximar-se, aquí, a les terrasses sobre el Rhin, per apreciar amb nitidesa la històrica ribera suïssa del Rin.

Berga i el seu entorn, la porta dels Pirineus

Situada al peu dels Pirineus on acaba la Depressió Central Catalana, la ciutat de Berga és considerada com una de les principals entrades dels Pirineus venint del sud.  Amb poc més de 17.000 habitants, la capital del Berguedà és un important centre cultural i comercial de l'interior de Catalunya.

L'indret més important de la ciutat és sense cap mena de dubte el Santuari de Queralt, enlairat a uns 1.000 metres, és considerat el Balcó de Catalunya, gràcies a les seves immillorables vistes, no només de la ciutat de Berga i el sud del Berguedà, sino de bona part de Catalunya, en dies clars és fàcil apreciar tot l'interior de Catalunya així com les muntanyes de Montserrat, el Montseny o Sant Llorenç del Munt. La natura i les vistes fan que es provoquin unes sensacions relaxants.  El Santuari venera la Mare de Déu de Queralt patrona de tota la comarca.  Pels seus voltants és fàcil fer-hi senderisme a través del Camí de la Font del Bou, o el Camí dels Bons Homes que comença aquí i arriba fins a Montségur, al sud de França.  En la pujada al Santuari, des de la ciutat es passa per l'espai d'oci de les Fonts Negra i del Guiu, amb espais per menjar a l'aire lliure sentint l'aigua que baixa per la riera de Metge.  Més al nord trobem, ja dins el terme de Castellar del Riu, el Pi de les Tres Branques, símbol de Catalunya i l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera a uns 2.000 mentres d'alçada, avui tancada.  En aquests espais els boscos i prats dónen un aire molt fresc sobretot a l'estiu, i bolets a la tardor, no en va Berga és una de les capitals dels bolets a Catalunya.

A dins de la ciutat podem destacar el centre històric amb la Plaça de Sant Pere, amb l'església homònima i l'ajuntament, així com el Museu del Circ.  Els dos passejos de la Pau i de la Indústria són ideals per passejar.

El romànic molt extès en aquestes terres, també hi és present a Berga, amb l'església i pont de Sant Quirze de Pedret, situats al riu Llobregat a les afores de la ciutat, és un clar exemple del romànic berguedà.  Riu amunt trobem el Pantà de La Baells, on encara si fan activitats aqüàtiques i on la Presa ofereix una vista majestuosa.

Però si el Santuari de Queralt és el principal conjunt monumental de la ciutat, la Festa de la Patum n'es el principal reclam internacional.  Declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005, aquesta festa d'origen medieval es du a terme durant els dies de la setmana del Corpus (variable, normalment al juny), i es destaca per les seves danses, bèsties mitològiques, gegans, cap-grossos, i la presència del foc a través de diables i guites, la ciutat acull molts turistes que van a gaudir de la festa.

El Retiro, un espai de calma dins Madrid

El Parque del Retiro és un dels pulmons verds de Madrid, la capital espanyola.  Està situat al bell mig de la ciutat molt a prop de la zona de museus de la ciutat al districte homònim, té un extensió de 118 hectàrees, cosa que el converteix en un important pulmó de la capital.

La pau i la tranquil.litat es brinden en aquest espai verd, la seva gran extensió i els seus diferents espais fan d'aquest lloc un espai d'oci privilegiat tant per a autòctons com per a foranis. 

L'entrada més coneguda del parc, és l'accés des de la Puerta de Atocha amb el Paseo de las Estatuas i els seus jardins, entre aquestes estàtues podem destacar entre altres la de Ramon Berenguer IV, la de Doña Urraca o la de Sancho IV de León y Castilla. A més tota la part central està ajardinada de manera molt ben cuidada.  Ja a dins del Parc trobem alguna estàtua d'importància com la monumenal dedicada a Clara Campoamor.

La natura hi és ben present, amb tots els seus jardins, uns 23,000 arbres i molts arbustos.  Es destaca especialment "La Rosaleda" amb diversos tipus de roses de tots colors.  També és important mencionar l'espai al voltant del "Palacio de Cristal" amb castanyers, xipresos i un llac, durant les estacions de l'any les tonalitats de la natura canvien especialment apreciables en aquest agradable espai per passejar.  L'anteriorment mencionat "Palacio de Cristal" data de finals de segle XIX, és l'edifici més imponent del Parc i actualment acull exposicions temporals. La fauna també hi és present en especial la presència d'esquirols i alguns insectes.

Si abans hem parlat del llac del "Palacio de Cristal", aquest és petit en comparació al gran "Estanque" llac del parc amb el monument a Alfonso XII, al voltant d'aquest gran llac, a la seva riba es fan tot tipus d'activitats al carrer ja siguin titelles, estàtues de mim o petites paradetes de venda de llaminadures.

També hi ha fonts monumentals com la del "Ángel Caído" al bell mig del parc o la de "La Alcachofa" a l'extrem sud-oest del Parc, fet que juntament amb l'antiga "Casa de Pescadores" entre altres, ajuden a monumentalitzar aquest espai.

La quantitat de camins, ideals per passejar o anar amb bicicleta, la calma i la natura que s'hi respira fa que sigui un lloc de visita obligada si un dóna una volta per Madrid.

Collioure (Cotlliure) la perla del Roussillon (Rosselló)

La petita vila de Collioure (Cotlliure) és una de les més boniques de la Côte Vermeille (Costa Vermella) al Roussillon (Rosselló), a l'extrem sud de la costa mediterrània de França.

Situada a la badia homònima, es destaca pel seu imponent Château Royal (Castell) situat just davant del mar, des de les seves muralles es pot contemplar una esplèndida vista del poble i el seu fantàstic entorn.  També hi ha l'església de Notre-Dame-des-Anges (o dels Àngels) que té com a campanar un antic far reconvertit, les cases del centre històric estan pintades amb colors càlids fet que hi donen un aire acollidor, aquests mateixos colors, d'altra banda pintats harmoniosament, va fer que a principis de segle XX pintors de les corrents fauvistes i dadaïstes passessin llargues estades en aquesta vila, entre ells els reconeguts Matisse o Derain.

Des de l'església i a través del moll s'accedeix a la petita Chapelle Saint-Vincent (Capella de Sant Vicenç) que protegeix els mariners.

Un altre indret imprescindible per visitar és el cementiri municipal, on hi ha enterrat el poeta espanyol Antonio Machado, mort a l'exili després de fugir de la Guerra Civil Espanyola.

Un passeig al voltant de tota la costa, fa que hi hagi unes immillorables vistes sobre el Mediterrani per un cantó i per l'altre la Serre des Albères (Serra de l'Albera).

Pels voltants és recomanable fer una excursió a visitar algun dels cellers del famós vi de Banyuls, o visitar també la portuària vila de Port-Vendres.

Gastronòmicament no deixeu de tastar les anxoves de Collioure, producte local, els dolços vins de Banyuls o tota la varietat de fruites i verdures que ens ofereix la Plaine du Roussillon (Plana del Rosselló), on destaquen les cireres, els albercocs, els préssecs i les ametlles.