jueves, 8 de diciembre de 2011

Hyde Park, el pulmó verd de Londres

Londres, la capital britànica, és amb uns 12 milions d'habitants a la seva aglomeració urbana, l'anomenat "Greater London", la ciutat més poblada de la Unió Europea.  Malgrat això, té racons que conviden a la calma, la tranquil.litat, l'olor a la natura, fet que ens porta a deixar de pensar que en realitat ens trobem dins una gran ciutat.  Un d'aquests espais és Hyde Park un dels parcs més importants i veritable pulmó verd de la ciutat.

Accedim a l'immens Hyde Park per Lancaster Gate (secció nord) i comencem pels jardins italians, amb belles fonts recorden especialment els parcs de les ciutats italianes i del Mediterrani, just allà és on comença l'anomenat Serpentine, l'immens llac urbà de Hyde Park, que parteix el parc en dues parts.  Anem per la riba sud, la fauna, especialment els ocells hi són ben presents i arribem al "Diana Memorial Fountain", una font on l'aigua no para de brollar envoltada de molta gespa, en record de la Princesa Diana de Gal.les.  Més a l'oest trobem el Palau i Jardins de Kensigton, amb una varietat molt grans de flors i arbres, com plataners o xipresos.  De fet la quantitat d'arbres al parc és molt elevada fet que en proporciona una agradable frescor.

Seguint el Serpentine per la riba sud arribem a l'antiga casa de pescadors avui reconvertida en restaurant, de pedra i arquitectura típica anglesa és una preciosa i deliciosa estampa londinenca, mereix la pena aturar-s'hi i admirar-la, juntament amb els peixos i aus del llac.  D'aquesta edificació en podem destacar la bonica torre del rellotge, amb el rellotge daurat i coronada per una veleta que marca els vents durant tot el dia.

Després arribem al jardí de les roses, es destaca per ser uns jardins molt ben cuidats amb roses de tots colors, fet que hi dónen molt de color, a part de les clàssiques roses vermelles en destaquen també per les roses blanques, així com altres flors com lliris.  Sense cap dubte val pena passejar-hi i sentir les olors i fragàncies tan bones que fan.  Arribem doncs a l'extrem sud-est del Parc, una de les altres entrades principals on hi ha el Wellington Arch, en memòria dels soldats caiguts a la Batalla de Waterloo. 

Però si anem Parc amunt, a l'altra banda del Llac Serpentine, arribarem a l¡extrem nord-est del Parc, aquesta és curiosament, l'entrada principal del Park, amb l'imponent Marble Arch (Arc de Marbre) i el famós Speaker's Corner, on cada dijous, qui ho vol pot pronunciar, sobre una petita tarima, el què pensa o vol, és una de les activitats més conegudes de la ciutat, i ahora també de les més antigues.

Finalment no podem deixar de visitar el Parc, sense abans haver conegut l'Holocaust Memorial, en record de les víctimes de la Segona Guerra Mundial i el 7 July Memorial, en record de les víctimes dels atemptats de 2005.  Ambós memorials es troben dins el Parc, en mig dels arbres i jardins que els envolta i que dónen una sensació de pau interior molt gran.

No hay comentarios:

Publicar un comentario