La Cerdanya, el sol dels Pirineus

En plena serralada pirinenca trobem la Cerdanya, una àmplia i preciosa vall pirinenca capcelera del riu Segre, que gaudeix de moltíssimes hores de sol en el vessant sud de la vall.  Dividida des de l'any 1659 pel Tractat dels Pirineus entre Espanya i França, la desaparició de les fronteres al 1995 ha fet que actualment es posin en pràctica serveis i iniciatives comunes a ambdós costats, fent que la Cerdanya no siguin dues, sinó només una.

Comencem la nostra ruta a Bellver de Cerdanya, a la part oest de la comarca a la denominada Batllia.  És la segona població més important de la comarca després de Puigcerdà.  Dominada per l'església parroquial romàntica de Santa Maria i Sant Jaume, el seu petit nucli està sobre un puig dominant tota la vall.  Bellver està envoltat de prats i boscos, al sud trobem la majestuosa Serra del Cadí, amb impressionants contraforts de més de 2.000 metre d'alçada.  Dins el seu terme municipal trobem diverses esglésies romàniques on destaquem l'església de Santa Maria de Talló, datada ja al segle IX, es destacada per la seva portalada romànica així com el seu campanar i el seu absis.

De Bellver i seguint el riu Segre cap a l'est anem trobant els petits pobles ceretans amb les seves esglésies, com Isòvol, Bolvir o Ger.  A la dreta no deixem de perdre de vista la majestuosa Serra del Cadí on a Alp trobem les conegudes estacions d'esquí de Masella i Molina.

Al bell mig de la plana Ceretana, just a la zona fronterera i sobre un petit turó trobem Puigcerdà, capital i nucli més important de tota la vall.  L'arribada del tren va fer que es constituís com a vila d'estiueig ja a principis de segle XX.   Les cases modernistes i majestuoses en són un bon exemple al voltant del conegut Llac de Puigcerdà, lloc ideal per passejar.  En ple centre de la vila hi trobem el campanar romànic de Santa Maria, un altre dels símbols, és l'únic que es conserva de l'església homònima del segle XII destruïda al 1936 durant l'inici de la Guerra Civil.  A sobre de l'estació a la Plaça Cabrinetti hi ha un important mirador de la vall, ideal per observar amb calma l'imponent paisatge cerdà.  Una altra de les atraccions de la ciutat és el Museu Cerdà, on es dóna a conèixer la vida de la vall des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Seguint el Segre amunt, creuant la frontera trobem Bourg-Madame/La Guingueta d'Ix, on aquí l'accent francès hi és ben present així com les típiques jardineres que adornen tot el petit municipi.  Aquí es pot agafar el denominat "Tren Groc/Train Jaune", un tren turístic que recorre la part francesa de la Cerdanya i el Conflent, passant per paratges de gran bellesa.  Just després arribem a Llívia, enclavament espanyol dins de França, típica població pirinenca famosa per la seva antiga farmàcia (la més antiga d'Europa) i la seva parròquia romànica amb el seu orgue.  De Llívia cap al sud, i de nou en territori francès, trobem Osséja/Oceja població fronterera coneguda pel seu balneari i també pel seu parc urbà amb el Llac, ideal també per passejar-hi, respirar-hi aire pur o menjar a l'aire lliure.

Seguint  cap al nord, trobem Saillagouse/Sallagosa capital de la part francesa de la Cerdanya, i important nucli de mercat.  Més al nord i ja a gran alçada trobem Font-Romeu, important nucli turístic i d'esports d'hivern, conjuntament amb la veïna Bolquère/Bolquera.  Les dues poblacions gaudeixen d'una gran quantitat d'hores de sol, similar a les poblacions mediterrànies, inclús a l'hivern, fet pel qual se les anomena el "Sol del Pirineus".  Això és degut al fet que es troben al vessant sud de les serralades septentrionals de la Cerdanya, a una gran altitud fet que provoca que en dies assoleiats el sol en sigui el protagonista.  No en va aquesta gran altitud també es manifesta a l'estació de tren de Bolquère/Bolquera la més alta de tot França.  A Font-Romeu a més es poden destacar els miradors i les immillorables vistes sobre tota la vall, així com també la "Central Solar d'Odeillo" una de les més importants d'Europa.

Finalment a dalt de tot de la vall, abans d'arribar al Col de la Perche/Coll de la Perxa, ja dins la comarca del Conflent trobem Mont-Louis/Montlluís, ciutat fortificada per Vauban al segle XVII amb unes imponents muralles i una ciutadella impressionant, val la pena fer-hi una visita i "perdre's" pels seus carrerons medievals, les seves antigues cases i les seves muralles.  Actualment aquesta petita ciutat fortificada és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.